CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 10/12/2018

Masclisme i música

Una part de la societat, cada vegada més nombrosa, acusa el reggaeton i el trap de masclistes. No els falten raons per argumentar eixa tesi, bàsicament perquè és evident que la majoria de reggaeton i trap és molt masclista. ¿Però són menys masclistes la resta de gèneres musicals? La resposta és un rotund no. Trobem cançons masclistes des del rock fins al tango. La mataré de Loquillo o Brown sugar dels Rolling Stones en són només dos exemples.

Per què, llavors, només veiem el masclisme a les cançons de trap o reggaeton? Owen Jones ens dona la resposta a aquesta pregunta quan parla de la demonització de la classe obrera. És un procés mitjançant el qual des dels anys 80 s’ha atacat la classe treballadora més empobrida, culpabilitzant-la de ser irresponsable, inculta i, també, des dels últims anys, masclista. No és una coincidència que els gèneres que neixen de les classes més pobres siguin els més estigmatitzats.

Que no se’m malinterpreti, com a societat hem d’avançar, i hem de reivindicar que les cançons no siguin masclistes, però estigmatitzar uns quants gèneres i no ser capaços de veure la totalitat de la influència del masclisme en les cançons és formar part activa d’un procés que ataca els segments més desprotegits i marginats de la nostra societat.

ERICK STIVENS PADILLA GALVIZ

VALÈNCIA

Damià Escuder

Al Museu d’Història de Girona es pot veure l’exposició Damià Escuder. Totes les vides fins al 3 de març de l’any vinent. A la visita comentada que vaig assistir, la comissària de la mostra, Maria Lluïsa Faxedas, va dir que el títol feia referència a la persona en tant que artista, poeta, filòsof, químic, místic, còsmic, guru i mestre, ja que ell va tenir una personalitat de moltes facetes.

La de l’artista es pot contemplar a les parets del museu, on hi ha cartells, dibuixos, pintures i filmacions seves, entre altres obres, així com també al terra de la sala, on s’ha reproduït un dibuix de manera ampliada. Un dibuix que, juntament amb alguns dels seus textos, anem trepitjant: una manera diferent també d’integrar allò que es vol explicar en l’espectador.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Queen desbanca Maluma?

Des de l’estrena de la pel·lícula Bohemian Rhapsody he vist com tothom començava a escoltar Queen amb deliri. Les melodies de reggaeton que abans sentia a través dels auriculars de la gent del metro ara s’han transformat en la introducció melòdica de We are the champions. No sé si serà una moda passatgera però m’agrada veure com tothom els ha cedit un espai dins el seu gust musical. Potser abans no escoltàvem Queen perquè ningú ens havia parlat d’ells. L’educació musical es limita a la música clàssica (cosa que em sembla fantàstica), però obrir-nos a altres gèneres, artistes i moviments seria un encert. Només cal veure les tendències a les plataformes de música!

MARGARIDA RIOS RIBERA

MATADEPERA

Els prejudicis

dels nostres avis

Vull pensar que en ple segle XXI som tolerants i que hem deixat enrere alguns dels prejudicis que han guiat les generacions dels nostres avis. Però, malauradament, això no és així. Quan el meu pare tenia 19 anys va comunicar als meus avis que volia estudiar fotografia. El meu avi va estar un mes sense parlar-li. Per a ell era tota una decepció tenir un fill artista. En aquell moment encara ho puc entendre però quan jo a quart d’ESO vaig decidir tirar pel batxillerat artístic i el meu professor de matemàtiques em va dir que jo valia molt més, la realitat va quedar retratada: encara hi ha prejudicis desfasats i arcaics molt arrelats en el nostre país.

RAQUEL BOTEY LLUCH

MATARÓ

Més continguts de