CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 06/01/2019

Assassinat d’una dona

Que hi pugui haver partits polítics que vagin en contra de les lleis que miren per a la protecció de la dona quan cada dia comprovem com són de necessàries, ja és estrany; però més que estrany resulta del tot il·lògic que tinguin partidaris que els votin i facin bandera del seu rebuig. Tot just començar aquest 2019 ja cal lamentar la mort d’una dona de 26 anys a Laredo apunyalada pel seu xicot. Un fet que evidencia la violència masclista a la nostra societat, contra la qual cal lluitar perquè cap dona més mori a mans de ningú. Hem de tenir, ampliar i potenciar polítiques que erradiquin la violència masclista. Els partits polítics que no lluiten per defensar la dona contra aquesta mentalitat retrògrada, no miren per tota la societat; només per la meitat.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Carta als Reis d’on siguin...

Vet aquí les peticions que he fet als Reis aquest any: que els tribunals espanyols declarin innocents els empresonats i retirin totes les acusacions als implicats; un referèndum d’autodeterminació amb plenes garanties; el 20% de l’art atresorat als museus de titularitat espanyola; Hisenda pròpia; la part proporcional dels beneficis de loteria, quinieles, primitives i cecs; l’adjudicació i control de les ones hertzianes de ràdios i televisions; seleccions esportives per fer partits internacionals; lligues i tornejos propis o adherir-nos a lligues d’altres països; el Banc Central de Catalunya; ensenyament, universitats, cultura i investigació al nivell de les nacions avançades; infraestructures adients amb les nostres necessitats i regides per la Generalitat; treball ben remunerat, amb serveis socials i sanitaris per a tothom i una societat en pau, justa i solidària. Ah! I per als que ens insulten i no ens deixen en pau, moltes tones de carbó!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Donar ales als extremistes

Vivim una època convulsa, de canvis, en què les postures polítiques tendeixen als extremismes. Això provoca un reflex en la societat que resulta molt profitós per a alguns, i molt incert, preocupant i, fins i tot, perillós per a d’altres.

D’actituds racistes, xenòfobes, masclistes, intolerants, inflexibles i radicals n’hi ha hagut sempre, però ara sembla que estan avalades per alguns polítics que, aprofitant el poc enteniment entre les posicions més democràtiques i moderades, agafen volada amb arguments fàcils, simples, que conquereixen vots dels que sempre han sigut extremistes i dels que s’hi tornen per la ineficàcia, la corrupció i la mediocritat d’altres polítics.

Soc conscient que moltes persones tenen idees que no comparteixo en absolut sobre “els altres”, “els diferents”, “els de fora”. Però mai havia vist al carrer que alguna d’aquestes persones gosés expressar les seves idees obertament, a plena llum del dia, sense que un mínim d’educació i civisme l’hi impedís.

En una setmana he sentit dos comentaris racistes intolerables. És inadmissible, és antidemocràtic, és perillós, és el fracàs de la democràcia, de l’estat de dret. I com més aviat s’hi posi remei, millor.

I, malauradament, aquesta tendència extremista, com sempre, es produeix a casa nostra amb retard respecte a altres països d’Europa. Obrim els ulls, actuem, votem amb seny, exigim als polítics que facin la seva feina i la facin bé.

CARME TOMÀS COLL

BARCELONA

‘In memoriam’

Recordem, tots, la senzillesa de Ramon Folch i Camarasa, la seva profunda i arrelada catalanitat que es va traduir en la traducció de diferents obres importants; la seva catolicitat que es va traduir en senzillesa i que el va portar a dedicar temps a les persones que es trobaven en situacions difícils.

MONTSERRAT RUTLLANT

BARCELONA

Més continguts de