CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 08/01/2019

El que està en perill és la nostra llibertat

Que l’extrema dreta ha sacsejat la política espanyola a hores d’ara ja és una realitat innegable. Els últims mesos Vox ha aconseguit ser permanentment a l’ull mediàtic. L’èxit de les seves proclames s’alimenta de dos enemics ideològics: el sobiranisme català, que els ha permès apel·lar a les emocions unionistes i fer gala d’un discurs incendiari contra Catalunya, i el despertar del moviment feminista, que els ha permès -en contraposició a la denúncia de la violència de gènere- fer-se abanderats de l’insofrible terme violència domèstica.

Vox treu rèdit d’un relat polèmic, generador de titulars i que es fa viral a les xarxes socials. Han estat intel·ligents a l’hora de treure partit del moment actual. Esperem que la gent sigui igual d’intel·ligent per rebutjar-los avui, demà i sempre que es posi en perill la nostra llibertat.

MARI MILENA VILLENA

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Desnonaments

Aquests dies de festes té un gran èxit de públic la pel·lícula El regreso de Mary Poppins (2018), dirigida per Rob Marshall. És un musical familiar on tornen els personatges de la versió antiga i on els dos nens, ara ja adults, viuen en una casa d’on seran desnonats si no poden fer front als pagaments endarrerits.

Tot i que és ficció, la trama mostra com és de difícil trobar la solució a aquest problema.

Malauradament, els desnonaments són a l’ordre del dia i fan malbé la vida de moltes famílies. Quan arribo a casa després de la sessió de cinema, al telenotícies just es parla d’una família amb tres criatures que acaba de ser desnonada i es troba al carrer en plena nit. És un tema que no s’acaba d’abordar com caldria i continua fent estralls a la nostra societat.

Comencem un any nou amb els vells problemes, perquè les solucions haurien d’implicar canvis tan grans que sembla que apostar-hi no sigui la prioritat.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

El tuit del PP

L’última broma del PP, al seu compte oficial de Twitter, és per desitjar la mort del president del govern espanyol. Han esborrat el tuit. Comprenc que un tuit equivocat se li pot escapar a qualsevol. De ben segur que el PP no vol la mort -ni els paredons - per a ningú, oi? El que és clar és que si a mi em donen les claus confidencials d’accés al compte oficial i la vesso d’aquesta manera, em faran fora de l’organigrama de comunicació. ¿Que els sona que s’hagi depurat algú? Quan jo tenia les claus de Twitter d’una entitat i em vaig equivocar de compte -innocentment-, posant una cosa privada a l’adreça oficial i esborrant-la en qüestió de minuts, vaig plegar. No dec ser exemple de res.

XAVIER SERRA BESALÚ

GIRONA

Els presos i els pressupostos

Els mateixos presos polítics van deixar ben clar des del primer moment que no volien ser moneda de canvi de res. La injustícia civil i política que pateixen és molt greu, del tot inacceptable, encara més en un estat de la UE. Si aquesta injustícia coaccionés la vida parlamentària, això seria un triomf servit en safata als qui volen ensorrar la feble democràcia espanyola.

La política que es vol transformadora cal fer-la des del cap i mai des dels budells. Per això crec fermament que els grups sobiranistes al Congrés espanyol han de facilitar l’aprovació d’uns nous pressupostos a l’executiu de Pedro Sánchez, a desgrat de la seva actuació desgraciada amb el nostre país. Quan parlem d’intel·ligència política parlem d’accions com aquesta, que tradueix en fets la fortalesa moral, i també política, del sobiranisme.

JOAN BETRIU

BARCELONA

Més continguts de