L’esport serà femení o no serà
Estic seguint els últims dies la proposta de portar al Parlament una nova llei de l’esport a Catalunya per adaptar-la a la realitat social del món de l’esport. Per a mi, com a dona esportista i mare de dues noies que també practiquen esport, un dels punts cabdals d’aquesta llei és aconseguir, d’una vegada per totes, la igualtat de la dona esportista en tots els àmbits: com a amateur, professional, mera practicant, federada, directiva, etc. Fa 40 anys només un 10% de les dones practicàvem esport. Avui som més del triple, si fem cas d’alguns estudis. Però encara patim massa invisibilització i si les actuals legislacions, tot i les bones intencions de les administracions, no són capaces de posar-hi solució, el que cal és canviar la llei de l’esport. I és per això que la iniciativa legislativa popular que es vol dur al Parlament és necessària, perquè planteja, exigeix i prioritza la igualtat efectiva de l’esport femení en tots els àmbits.
ÀNGELS SOLÀ MIRET
CASTELLDEFELS
S’Albufera, un espai estressat
Recentment he visitat durant dos dies, acompanyat d’un infant, el Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. Hem gaudit de l’observació d’aus i de sentir-nos immersos en un món molt diferent del que habitualment observam. Hem realitzat la visita xerrant en veu baixa, sense frissar.
Deixant de banda altres problemes importants que ha d’afrontar el parc, a totes les entrades hi ha indicadors ben clars i precisos sobre les regles, normes de mínim sentit comú que qui hi vulgui entrar ha de complir. Exigències lògiques i necessàries en un ecosistema fràgil, amb espècies sensibles i visitants naturalistes entusiastes.
He sentit indignació comprovant com vulneren aquestes indicacions gent que hi va a córrer a peu o amb bicicleta, que hi passeja els cans..., gent que s’enriu d’unes normes de comportament absolutament necessàries. ¿Com poden saber fins a quin punt creen molèsties, pressió, estrès a la fauna i als visitants que l’estimen si només hi van a córrer o a passejar els cans? ¿És que no saben llegir? ¿És que no tenen prou lloc a la resta del territori de Mallorca per realitzar aquestes activitats esportives? Per passejar els cans? ¿Com ho permet l’autoritat del parc? ¿Es denuncien aquests incompliments de la normativa del parc?
JOAN VICENÇ LILLO I COLOMAR
ALARÓ
L’estat del malestar
De l’estat del benestar hem passat a l’estat del malestar. Hi hem arribat perquè molts s’han oblidat de les coses més senzilles i busquen il·lusions buides per omplir la seva vida. Hi hem arribat per culpa d’aquells que ens ofereixen plaers per avui i res per demà. Hi hem arribat delegant les nostres decisions a gent que no té interès en representar-nos, que només cerca el seu benefici personal i el seu lucre, i que té ambició.
El malestar arriba quan se substitueix l’esperança i la fe pel materialisme, quan s’obre la porta a la postveritat, o sigui, a la mentida i manipulació sistemàtiques, quan s’empresona gent per les seves idees, quan s’imposa de nou la doctrina única.
Vull creure que tornarem a tenir un cert estat del benestar. Vull pensar que la majoria d’humans no volen viure en aquest estat de desamor. Però calen molts canvis en el nostre sistema de valors caduc i adulterat.
Ha arribat el moment d’actuar amb fermesa per enderrocar els murs que hem construït entre nosaltres, entre els països. No hi ha espera per a la lluita contra un neofeixisme que recorda massa èpoques passades, contra falses ideologies que van causar destrucció i mort. Si no actuem des de l’arrel ara per tallar les males herbes, el greuge polític i social actual podria ser irreparable.
JORDI BADIA I SENDRA
IGUALADA
