CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 12/01/2019

Actuar o resistir?

Si el sobiranisme facilita els nous pressupostos espanyols: 1) amb una sola acció desarbora els tres partits del 155; 2) als catalans abduïts per l’unionisme els desmunta els prejudicis i pot airejar les seves idees; 3) descol·loca l’oponent polític, el PSOE, i l’emplaça a respondre a la nostra acció, no a la nostra resistència; 4) adverteix els reaccionaris -PP, Cs, Vox-; 5) obre el camp als comuns, i els encara a definir-se, avui i demà; 6) mostra a Podem el caràcter constructiu de la manera catalana de fer i els ensenya que sí que hi ha un camí que duu al referèndum; 7) el sobiranisme actua des del coratge i no des del ressentiment; 8) supera la dinàmica acció-reacció, pren la iniciativa política, arrossega el PSOE i no és arrossegat per ningú, poder judicial titella inclòs.

Qui pugui negar la validesa d’aquest arguments que ho faci. Si els entén i hi creu però hi vota en contra, és un mal polític.

JOAN BETRIU

BARCELONA

Vox Forte

Pel que sembla ha ressorgit un nou fàrmac a la política espanyola, un tipus de medicament que té moltes contraindicacions si es barreja amb altres medicaments. La seva composició, que es coneix des de fa més de 40 anys, compta amb totes les garanties sanitàries, per això no ha necessitat influències polítiques ni falsificar documentació per aconseguir la seva legalització.

¿Pateix ansietat? ¿Depressió? ¿Té problemes d’insomni? ¿Mal d’esquena? ¿Es troba més irritat del normal? ¿Està preocupat per la feina? Pel futur de la seva pensió? ¿El banc li posa traves per renovar-li el crèdit? ¿Li costa arribar a final de mes? No es preocupi. El seu problema té solució. Només ha de prendre una càpsula de Vox Forte cada dia i automàticament se sentirà alleujat dels seus problemes. A Andalusia ja ha arribat i és possible que s’estengui per tot Espanya perquè l’extrema dreta s’està preparant per poder governar.

JOSEP MEGIAS VERGES

BARCELONA

La inseguretat a Barcelona

L’altre dia es van publicar els resultats del baròmetre municipal a Barcelona. Un 21% dels barcelonins van considerar que la seguretat de la ciutat era el que més els preocupava. Una metròpoli del sud d’Europa, el cinquè destí més escollit pels professionals internacionals, on s’està establint un dels hubs tecnològics més importants del moment... I paradoxalment, una ciutat insegura. En primera instància vaig pensar que era un efecte del bombardeig de missatges electorals dels que volen vèncer Colau en els propers comicis.

Però he comprovat que no. Dimecres a dos quarts de set de la tarda van entrar a robar a dos pisos del meu edifici, al Poble-sec. Pràcticament, si no fos per l’horari d’hivern, es podria dir que en plena llum del dia van rebentar dues portes. La del segon i del tercer, per ordre. Jo visc al quart i no vull pensar que podria haver sigut la següent. Després de crits i cops vam sortir tots els veïns. El veí del cinquè va retenir un dels lladres una hora. L’altre, que portava una arma blanca, es va escapar. I una hora és el que va trigar la Guàrdia Urbana en venir tot i haver rebut més de 10 trucades.

Parlant amb els veïns vam recordar tot el que ha passat al barri d’aquesta ciutat -tan internacional i bonica per a algunes coses-. En els últims tres mesos: tres violacions i una agressió a dones. Em pregunto: no hi ha prou cossos policials? ¿Hi ha una bona gestió de la seguretat a la ciutat? ¿No s’estan prenent les mesures suficients? No dic que sigui un tema senzill, ni de bon tros, però sí essencial.

El que sí que m’ha quedat clar és que la inseguretat de la ciutat no és només un argument electoral oportunista. Malauradament, la inseguretat a Barcelona és real.

MARTA SANTIAGO MACHADO

BARCELONA

Josep Fontana i l’Institut d’Estudis Catalans

Després de la mort de l’historiador Josep Fontana s’ha dit que va ser vetat com a possible membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Això no és cert. És just i convenient elogiar la memòria de Josep Fontana, però no ho és aprofitar l’ocasió per intentar deteriorar la imatge d’una secció de l’IEC, que té un crèdit merescut per les seves publicacions i activitats. Quan una de les cinc seccions de l’IEC vol l’entrada d’un nou membre per cobrir una vacant, ha de demanar-li la seva acceptació prèvia per escrit, i en cas afirmatiu el candidat ha d’enviar de seguida el seu currículum i bibliografia a l’IEC perquè pugui ser consultada durant un mes pels electors. Sense aquesta documentació completa no hi ha ni proposta formal ni votació del ple, que està compost per experts en les més diverses àrees de coneixement. El 1978 es volia l’ingrés a l’IEC dels deixebles de Jaume Vicens Vives. Emili Giralt hi havia entrat el 1975 i el 1978 van ser proposats Jordi Nadal i Josep Fontana. Segons l’acta de la reunió de la Secció Històrico-Arqueològica del 10 de març de 1978, el secretari de la secció, el prehistoriador Miquel Tarradell, digué a l’esmentada secció que Nadal havia presentat la documentació completa, però Fontana no. Aquest havia enviat la carta d’acceptació però no el currículum ni la bibliografia. Per això Nadal fou elegit pel ple de seguida i Fontana no. Novament el 21 d’abril de 1986 s’acordà demanar a Fontana la documentació, al mateix temps que se li demanava a Albert Balcells per primer cop. Fontana no la presentà. Albert Balcells sí, i hi ingressà aquell any. No hi hagué tercera vegada per a Fontana. Cap corporació acadèmica repeteix tres vegades la invitació a un candidat.

ALBERT BALCELLS

BARCELONA

Més continguts de