CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 15/01/2019

Valls i les llengües

Per on passeja Manuel Valls? ¿Per una ciutat on se sent parlar català? Esclar! Castellà? Molt. Àrab? Anglès? Francès? Urdú? Xinès?

Si el senyor Valls tingués fills a les escoles de Barcelona sabria que als patis se sent més el castellà que el català, i que cap nen ho passa malament per parlar la llengua dels seus pares, sigui quina sigui, castellà o català, idiomes que estudien tots a l’escola. Si el senyor Valls anés a comprar o passegés pels carrers de Barcelona sabria que, a vegades, els catalans, a casa nostra, ho passem “malament” perquè no ens entenen i hem d’acabar parlant en castellà (la llengua marginada, segons alguns) per poder comprar al supermercat o fer un cafè. Com que sembla que el senyor Valls no passeja per Barcelona ni hi compra habitualment, deu haver tret les seves conclusions sobre l’estat del castellà a la capital catalana d’alguna font, poc informada, poc realista i, potser, no gaire benintencionada.

Per ser alcalde d’una ciutat, crec jo -no soc política ni entesa en res d’això- que una persona ha de conèixer bé la ciutat que vol dirigir, gestionar i servir. Encara té temps, senyor Valls, passegi més, parli amb la gent i compri, prengui un cafè, per poder conèixer Barcelona i els barcelonins de totes les procedències, que parlen moltes llengües, i desitgen un alcalde que els representi a tots i totes.

CARME TOMÀS COLL

BARCELONA

Excés de velocitat

M’agrada anar a peu i soc vianant a ultrançaperò això no m’impedeix reconèixer que l’automòbil és un dels grans invents de la història. Ara bé, fins i tot els ginys més revolucionaris ocasionen danys col·laterals que, en aquest cas, són prou coneguts. El que m’indigna veritablement és el desmesurat excés de velocitat, especialment en l’àmbit urbà. M’esglaia veure que molts conductors confonen l’asfalt amb el circuit de Montmeló i vulneren de forma flagrant els límits que marquen la llei i el sentit comú, amb l’agreujant que també ho fan en àrees escolars i passos de vianants. És cert que transeünts, ciclistes i usuaris d’altres mitjans de transport tampoc som aliens a la disbauxa circulatòria. Però no hem d’oblidar que el vehicle motoritzat és potencialment molt més perillós que els altres.

ÒSCAR PUJOL ESCANERO

BADALONA

Les bones notícies

En aquests moments que el pessimisme és tan actual fixeu-vos que les bones notícies quasi mai són tingudes en compte. Queixar-nos i sobrevalorar el desànim és actualitat i així no fem altra cosa que afavorir el triomf del populisme.

Hauríem de pensar i ser més conscients que la humanitat viu millor que en el passat i que realment tenim molts motius per confiar en el futur -en l’últim quart de segle la mortalitat infantil s’ha reduït a la meitat i mil milions de persones han sortit de la pobresa, entre altres assoliments. Tot això, és cert, no vol dir que visquem en un món meravellós, però sí que ens dona esperança.

Animem-nos a donar bones notícies, a veure l’ampolla mig plena, i mirem d’infravalorar el pessimisme envoltant-nos d’aquesta tan necessària energia positiva.

ANNA MARIA MUNTADA BATLLE

GRANOLLERS

Carrils bici a Barcelona

Vaig a treballar cada dia al centre de Barcelona en bicicleta i puc arribar a entendre la nova normativa municipal que, en favor dels vianants, des d’aquest gener multa els ciclistes que circulen per la vorera. Ara bé, crec que aquest pas hauria d’anar acompanyat de la planificació de més carrils bici perquè la calçada, per on circulen els cotxes, és un perill per als ciclistes tan gran com ho són les bicicletes per als vianants.

JOAN GARCIA

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Més continguts de