CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 21/01/2019

La situació dels drets humans al món

M’agradaria parlar dels drets humans al món en què vivim. Mentre una part de la humanitat viu en l’opulència, l’altra viu en la misèria, especialment als països pobres. Ignorem o trepitgem els seus drets fonamentals, uns drets que estan en regressió, sobretot pel que fa a la seva pràctica o aplicació.

Són molts els estats que els han signat, i tot i això passa el que passa. Aquesta realitat posa en relleu la manca de credibilitat que tenen els sistemes democràtics com a garants de les llibertats. La pau no pot arribar mentre les grans injustícies institucionalitzades tinguin carta de ciutadania.

Si la persona humana no és el centre d’atenció i d’actuació per sobre dels interessos ideològics i econòmics, els drets humans, malauradament, no seran res més que una declaració de bones intencions.

ANNA MARIA MUNTADA BATLLE

GRANOLLERS

Llogar pis a Barcelona, missió impossible

Acabo de mudar-me a viure amb la meva parella a un pis a Barcelona. Hem estat més de tres mesos fent visites i la recerca ha estat esgotadora i en alguns moments angoixant. Molts cops, quan vèiem un pis que ens agradava ja estava llogat, d’altres ens ensenyaven pisos en un estat lamentable i a preus desorbitats. Finalment ens hem hagut de conformar amb un pis que fa menys de 60 metres quadrats i que supera de molt el límit que ens havíem posat de preu (era el màxim que podíem pagar per viure tranquils amb els sous que tenim de mileuristes).

En fi, ara ens haurem d’estrènyer el cinturó i malviure per poder mantenir una casa que no sigui a una hora de la feina. Em sembla indignant com estan les coses; als joves ens és molt difícil tirar endavant. Llogar pis a la capital catalana s’està convertint en una missió impossible.

MARTA GARCIA

BARCELONA

Exposició al Palau Robert

Creadors de consciència. 40 fotoperiodistes compromesos és el títol de l’exposició que hi ha al segon pis del Palau Robert actualment, amb un conjunt de fotografies agrupades sota el nom de cada autor. En poc espai se’ns explica la realitat de moltes persones ben llunyanes de nosaltres, en tots els sentits.

Les paraules a vegades no ajuden a copsar del tot el que està passant. Les imatges hi poden ajudar. I passa el mateix a l’inrevés: una imatge sense una explicació escrita pot ser malinterpretada sense voler. A l’exposició se’ns diu que la intenció és doble: remoure consciències i homenatjar una generació de fotoperiodistes que ens ajuden a entendre la història recent.

Aquestes fotografies s’han pogut veure abans als mitjans de comunicació amb una clara intenció no només de mostrar sinó també denunciar.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Gestació subrogada

El debat i la pressió sobre la legalització de la gestació subrogada (que no és més que un eufemisme per no dir ventres de lloguer ) em fa molta pena, i crec que suposa, si s’aconsegueix, una pèrdua de dignitat pel fet de comercialitzar amb el cos de la dona. ¿És això ser propietària del cos, com s’argumentava pel dret a l’avortament? ¿No és un nova prostitució? Ja es parla d’encàrrecs per internet, hi ha fires especialitzades, col·lectius de dones als EUA que s’hi dediquen. ¿Els enviaran aviat per missatger, els fills?

És molt comprensible el desig de ser mare o pare per altres camins o mètodes alternatius que són més dignes per a les mares, i també per als fills.

BERNAT SERDÀ BERTRAN

GIRONA

Més continguts de