CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 22/01/2019

Messianisme de via estreta

Els seguidors del messianisme creuen cegament que qualsevol canvi en la dinàmica d’una societat es deu a l’arribada d’un heroi a qui li correspon establir un nou ordre per aconseguir un món utòpic. Enguany el messianisme es fa present en determinades posicions polítiques i és evident que l’acció d’un d’aquests posicionaments no persegueix altra cosa que recuperar una utopia enyorada per sectors nostàlgics de temps passats i recuperada per arribistes sense escrúpols. Ras i curt: “ La unidad de destino en lo universal ”.

A l’últim aplec del PP, la reaparició estel·lar de José M. Aznar -si és que mai va desaparèixer- com si fos un heroi llegendari n’és un exemple del tot fefaent. En qualsevol cas, però, es tracta d’un messies de via estreta.

I què hem de dir de Pablo Casado? La seva obsessió malaltissa per Catalunya és digna d’estudi. Els postulats que defensa -totalitaris i típics del nacionalisme espanyol més ranci-, els pactes amb Cs i molt especialment els subscrits amb Vox el retraten. No obstant això, té el desvergonyiment i la indecència de presentar-se com a referent del centredreta amb un discurs de regeneració per a Espanya. Com pot ser? Amb tot, penso que en el fons es tracta d’un pobre home amb ànsies de grandesa, d’un altre aspirant a messies sorgit del no-res.

JAUME FARRÉS BOADA

OLESA DE MONTSERRAT

Habitatges i lloguers

Cada vegada som més conscients que un dels problemes socials actuals més greus és el de l’habitatge. Per referir-nos-hi, ara parlem de gentrificació, un procés de transformació d’un espai urbà deteriorat o en decadència a partir de la reconstrucció o rehabilitació dels edificis. Això requereix i alhora provoca un augment dels lloguers i que els residents habituals abandonin el barri i se’n vagin a d’altres més perifèrics, de manera que la zona on vivien és ocupada per classes socials més altes, o sigui, amb més capacitat econòmica.

Conèixer aquest fenomen ens ajuda a entendre un dels principals problemes de les grans ciutats: lloguers abusius, expulsió dels veïns dels seus barris... Una vergonya.

ANNA MARIA MUNTADA BATLLE

GRANOLLERS

L’esquerra dividida

La gent d’esquerres, o que es creu d’esquerres o progressista, ha de fer front, altra vegada, a la necessitat de protagonisme d’uns líders que, per mantenir el seu corral, seran capaços de tornar a desencantar els votants del seu espectre polític.

Per enèsim cop en els últims 30 anys, tornem a veure l’esquerra fragmentada, i d’aquesta manera l’únic que aconsegueix és fomentar l’escepticisme de part dels seus electors, tal com ha passat a Andalusia recentment. Una esquerra en què tot són baralles, amb un discurs negatiu de lluita interna. I mentrestant, la dreta radical de l’Estat -Vox, el PP, Tabàrnia...- observa callada i meravellada l’espectacle, gaudint de com se li està facilitant l’ascens.

És una autèntica irresponsabilitat que en lloc de fomentar el diàleg i el debat per unir forces i construir un discurs que sigui un exemple a l’hora de fer front als problemes de l’Estat, es dediquin a desencantar els ciutadans amb intrigues de palau. La dreta ensenya múscul als mitjans de comunicació i l’esquerra hi apareix debilitada per les divisions.

¿Com es pot exigir a la gent que, per responsabilitat progressista, vagin a les urnes si aquest és el panorama? El que haurien de fer és posar-se d’acord per no facilitar l’ascens de l’extrema dreta. Si no ho fan, que no es queixin dels resultats electorals. Només estan donant ales al “ divide y vencerás ”que alimenta la dreta.

ALEJANDRO DE GREGORIO-ROCASOLANO

BARCELONA

Més continguts de