La Crida
A veure si ho he entès bé. Hi ha divisió entre l’independentisme perquè hi ha tres partits polítics, el PDECat, ERC i la CUP, que en aquests moments no s’entenen gaire. Com a solució es proposa un nou instrument que diu que pretén aglutinar l’independentisme. ERC diu: “A mi que no m’hi busquin”. La CUP encara és més lluny. El mateix PDECat, d’on surt el nucli dur de la Crida, es debat -“que sí, que no”-. Tot i així, tiren pel dret i es constitueixen com a partit polític. Molt bé, ara en són quatre. Després fan una assemblea i el que demanen és “unitat”.
Ja està bé d’egos, sisplau! Com que no hi ha unitat, obro un nou espai i dic que si no hi ha unitat és perquè tu no vols venir amb mi! Demanem “unitat”, però sempre que siguin els altres els que vinguin a mi i no a l’inrevés. Proposo que la Crida plegui demà mateix i faci un pas cap a la “unitat” que tant reclama. D’un dia per l’altre en comptes de quatre seran tres. Fixa’t si hi haurem guanyat!
CARLES FERRER CASAS
VILANOVA I LA GELTRÚ
Els consells d’Iceta i Sánchez
Hi ha qui va repartint consells a tort i a dret sense veure ni admetre les carències pròpies. N’explico dos exemples.
Per una banda, Miquel Iceta recomana al president Quim Torra que es retiri de la política perquè “no fa per ell”, i assegura que cal un canvi de jugadors. Em sembla inaudit que qui faci aquesta proposta sigui un home que tota la vida ha viscut de la política.
Per completar el panorama, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, planteja un ultimàtum al president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i li demana que convoqui eleccions. Ves per on, ¿a ningú no se li acut que, amb els mateixos arguments, també es pot exigir un referèndum a Catalunya?
Es pot constatar que es fan servir diferents vares de mesurar, segons el que convingui, en el si del socialisme espanyol: n’hi ha prou exemples... i els que anirem veient.
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
La història de la fotografia a la Fundació Mascort
A la Fundació Mascort de Torroella de Montgrí podem visitar l’exposició Vides privades. Històries compartides. El fons fotogràfic de la família Mascort, 1860-1960, fins al 22 d’abril. A la visita comentada feta per la comissària de l’exposició, la documentalista Marta Grassot, ens va fer adonar que les sales mostraven tant l’evolució de la fotografia com a tècnica com els importants canvis en la manera de viure a través de quatre generacions.
És curiós veure-hi les primeres imatges fotogràfiques, els diferents formats, les diverses poses estereotipades a l’hora de ser retratat o bé les imatges retocades amb tècniques pictòriques amb el propòsit exprés d’una personalització.
L’exposició pot interessar tant als qui els agradi la fotografia i els seus orígens quant a tècniques, impressió, reproducció o aparells, com a aquells que s’interessin per la història. En acabar la visita comentada, més d’un assistent va dir que ara veuria les fotografies familiars antigues amb uns altres ulls, amb un valor històric que potser abans no els havia donat.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Viure a ‘Polònia’
Des del 2006, cada dijous durant una estona visc en un món creatiu, incisiu, sensible, terapèutic, musical, trencador, paròdic. Visc al món del Polònia de TV3. Aquesta cita setmanal s’ha convertit per a molts catalans en una sessió de sàtira política i social que ens ajuda a entendre, i sobretot acceptar, una actualitat que ens sol fer sortir de polleguera. Per això, a totes les persones que formen part de la seva història: cinc-centes gràcies! “Perdoneu, però algú us ho havia de dir!”
JAUME PORTA I JOSA
AMPOSTA
