CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 03/02/2019

La farsa i la revenja

¿Hi ha vida després del judici farsa i de la sentència revenja, un pla ja prefigurat pels poders de la metròpoli?

Segur que sí: la farsa i la revenja obriran els ulls a molts ciutadans de bona fe, vinguin d’on vinguin, pensin com pensin, que comprovaran que el reconeixement i el respecte per part de l’Estat és inexistent. Per què ens volen, doncs? Aquesta absència d’acceptació impossibilita avui una reconciliació en condicions d’igualtat.

Si la farsa i la revenja són, ara per ara, el principi rector de la conducta de l’Estat amb Catalunya, que ens vol súbdits i no ciutadans, què podem fer els catalans? Molt: persistir en la demanda no-violenta d’un referèndum.

Només la constància en aquesta demanda, reafirmada elecció rere elecció autonòmica, usant l’únic marc que tenim, pot portar a una lectura de la Constitució del 1978 diferent de la que fa avui la reacció espanyola.

JOAN BETRIU

BARCELONA

Mòbils

És una realitat que els adolescents necessiten l’aprovació del grup per sentir-se integrats, i la seva dependència del mòbil cada vegada és més forta i preocupant. S’han dut a terme diversos estudis que detecten que per a la majoria dels menors el mòbil és el més important de la seva vida. És també alarmant que ja als 12 anys aconsegueixin tenir un d’aquests dispositius i, superada aquesta edat, poden arribar a ser amos de més d’un mòbil. Tot això confirma les advertències que feien ja fa anys molts professors i psicòlegs sobre la manca de maduresa dels adolescents. La seva demanda del like va més enllà d’un simple m’agrada. Necessiten l’aprovació dels seus companys: funcionen cap enfora, la seva identitat queda exposada a les xarxes socials i al suport dels seus amics o grups. Fins i tot poden arribar a crear perfils falsos per ser admesos quan són rebutjats entre l’ambient en què es troben.

CRISTINA CASALS MASSÓ

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Qui és més ètic?

Primer els referents ètics independentistes es deien Gandhi, Mandela o Martin Luther King. Ara s’ha apujat el nivell amb Sòcrates, Sèneca i Ciceró. Si seguim així el proper referent serà Jesucrist, màxim exemple d’ètica de la convicció i la responsabilitat. Atenció, que si entrem en una lluita de referents, a part de fer el ridícul podríem prendre mal. De moment s’ha creuat una línia que per elegància no s’havia d’haver creuat mai: quina posició és més ètica, anar a la presó o a l’exili? La propera és que es traci la línia entre els presos que han fet vaga de fam i els que no. Llavors la confrontació ja no serà entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont sinó entre Junqueras i Sànchez, i pot tornar a guanyar, malgrat les enquestes, l’espai postconvergent, com va succeir el 21-D. O no? Això sí, a costa d’haver convertit l’ètica personal en un instrument de propaganda. O d’haver fet públic el mes íntim. Si de la política en fem una religió, no en sortirà res de bo.

ENRIC NEBOT

CELRÀ

Intolerància lingüística

Qui és un guàrdia de seguretat, per molt que ho sigui de la casa reial, per dir-li a la vicepresidenta del govern valencià que no parli valencià en una conversa privada que a ell no li interessa?

El guàrdia que va fer això va incomplir la Constitució (art. 3.3: La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció). Quin respecte i quina protecció és que et prohibeixin parlar una llengua en una conversa privada? Es nota que el franquisme és viu, amb aquesta gent que encara creu en la supremacia lingüística del castellà. En una democràcia de veritat aquest guàrdia seria expedientat.

JORDI AZNAR I MARTÍNEZ

BARCELONA

Més continguts de