CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 06/02/2019

Taxis i Ubers

El conflicte entre el sector dels taxis i les companyies privades com Uber i Cabify sembla que s’ha resolt temporalment. S’ha mirat de no acceptar gaires aspectes d’uns canvis propiciats pel progrés tecnològic. Els que vam néixer abans de l’aparició d’internet hauríem d’entendre millor els canvis que no paren de fer-se i l’adaptació necessària, si no forçada, que el fet comporta. No hi ha cap sector que no s’hagi vist canviat, sigui d’una manera o d’una altra. És el progrés que cada època ha tingut. Cada avenç, bo o no, provoca uns canvis que no es poden negar sinó que cal afrontar. En el cas del conflicte del taxi, aquests canvis s’han posposat i s’ha negat la realitat, que tard o d’hora s’imposarà, sens dubte.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Drogues: perpetuant el maltractament

Com a exveí del barri de la Mina, metge que ha treballat al barri i investigador a la Universitat de Colúmbia (Nova York), em veig amb l’obligació de comentar l’article “L’alcalde de Sant Adrià alerta que les operacions antidroga a Barcelona empenyen els addictes a la Mina”, del 17 de gener, on es comenta que “operacions antidroga” desplacen “el problema”. Això és cert, però s’omet que aquestes intervencions augmenten la violència relacionada amb el tràfic de drogues sobre les classes socials desafavorides i que ara mateix falta finançament en els serveis sociosanitaris de la zona, que han demostrat resoldre “el problema”. El més greu, però, és la definició de sala de consum supervisat : “Servei perquè els addictes no s’hagin de punxar al carrer”. 1) Les sales no són per als addictes, sinó per a les persones que utilitzen drogues i volen fer-ho de forma més segura. 2) Les sales no són per millorar la imatge del carrer, sinó per salvar vides.

MARC GRIFELL GUÀRDIA

NOVA YORK

Com remers de galeres

A les naus romanes, els remers anaven encadenats al banc. En cas de naufragi, el zelador de la clau (si li semblava bé) podia salvar-los d’una mort segura. He vist el trasllat dels presos polítics a Madrid: mòduls individuals, cinturons. En el cas d’un greu accident amb incendi del vehicle, ¿hi ha garanties que podrien ser alliberats immediatament sense dependre d’una acció personal d’algú que podria estar inconscient? Diuen que així es trasllada tots els presos. ¿Hi ha algú que encara tingui ganes de quedar-se en un país així?

MATEU SELVAS TURON

BARCELONA

Als ‘nice guys’

Estimats nice guys, no us ho prengueu malament, però si heu de justificar les vostres accions dient que només sou un “ nice guy ” probablement és que no ho sou. Si continueu molestant-me fins i tot després de dir-vos que no m’interesseu, no sou nice guys. Si soc respectuosa amb vosaltres, això no significa que senti atracció. No vull ser maleducada amb vosaltres perquè em deixeu sola, però ser educada ha fet que em trobi en situacions molt desagradables.

No vull que em digueu que soc maca quan vaig caminant pel carrer. Un home més gran no m’hauria de dir que em troba atractiva. Sí, em molesta que siguis molt més gran que jo i intentis enviar-me missatges per les xarxes socials. Potser algun dels nice guys poden explicar-me per què creus que et pot funcionar parar el cotxe en un costat de la carretera i demanar-me sexe. Potser pots explicar per què no deixaràs en pau una noia després que ella et digui que no per primer cop. O després del segon cop. O fins i tot després del tercer. Penso que a vegades no t’adones que m’estàs fent sentir tensa. Em pregunto si qualsevol d’aquests nice guys ha sentit alguna vegada aquesta sensació vomitiva. No agredir físicament les dones no hauria de ser suficient per considerar-se un nice guy.

NATALIE BARRESI

BARCELONA

Més continguts de