La soledat no desitjada
La soledat, el rostre amarg de l’envelliment, és un problema cada vegada més freqüent a la nostra societat. Vivim en blocs de pisos grans on les persones cada vegada estem més allunyades. Segons un estudi de la Diputació de Barcelona, un 15% de les persones grans viuen soles; potser és aquest fet el que fa que moltes persones grans vagin sovint al metge i busquin la possibilitat de parlar i poder relacionar-se amb algú.
La soledat en les persones grans pot provocar malalties, sentiments d’hostilitat, ressentiment, tristesa, ansietat, i fins i tot pot arribar a perjudicar la cognició, l’emoció, el comportament, i incrementar les possibilitats de mortalitat i dependència. Per això, és important que les persones grans mantinguin unes relacions socials que les doti d’una vida saludable i els permeti ser més independents.
En un futur immediat serà necessari que les polítiques públiques es comprometin a fer de l’acció cívica un objectiu essencial de les futures ciutats, accentuant la importància de les entitats de caràcter social en la vertebració dels barris, ciutats i pobles amb activitats adequades i permanents. Però, sobretot, enfortint el teixit associatiu i social: les associacions de veïns, els casals d’avis, els esplais, els centres cívics, les biblioteques; reforçar els lligams socials; aprofundir en ciutats inclusives i cooperatives amb sistemes de detecció precoç davant els casos de soledat. En definitiva, redissenyar el teixit social perquè respongui des de la solidaritat, l’estimació i la companyia a les necessitats dels nostres avis i al que es mereixen.
MARI CARMEN LOZANO PAREJA
BADALONA
Democràcia vs. llei
Felip VI parla o calla segons el que li convé: parla contra els més de dos milions de persones que volen un referèndum però calla davant l’allau de corrupció que pateix Espanya. El monarca assegura que “no hi ha democràcia per sobre de la llei”. Penso exactament el contrari. La democràcia hauria d’estar sempre per sobre de les lleis perquè és el que les ha originat, allò que les fonamenta. És la democràcia el que les canvia, anul·la o actualitza. Les lleis no són res més que lletres que formen paraules que construeixen frases que basteixen pensaments, i aquests es plasmen en lleis. Aquest procés es fonamenta sobre la democràcia, i no al contrari. Cito Vicenç Villatoro i la seva columna de divendres, 22 de febrer: “Ell és on és perquè l’hi ha posat la llei (de Franco), no pas perquè l’hi hagi posat la democràcia (dels vots)”.
TONI BAO
BARCELONA
Educació i eleccions sindicals 2019
Davant les imminents eleccions sindicals del 12 de març, en què tots els docents poden participar, molts professors es pregunten si val la pena votar. Dels vots que es dipositin sorgiran els representants que negociaran amb el departament d’Educació el conveni laboral, i millor que aquests representants siguin docents bregats amb anys d’aula i no pas il·lusos de l’educació. No votant correm el risc que s’imposi encara més burocràcia per competències i que desaparegui la transmissió de coneixements. Ras i curt, no votar promourà un ensenyament públic mediocre i fàbrica de mà d’obra barata. Cal escollir representants sindicals bregats a l’aula perquè les classes siguin impartides per experts amb titulacions superiors i no pas per educadors sense coneixements de la matèria. Com més professors votin el 12 de març, més es defensarà l’ensenyament públic. Si no, s’imposaran els interessos contraris a la transmissió de coneixements. L’objectiu de les eleccions del 12 de març és defensar un ensenyament públic ric en coneixements.
DAVID RABADÀ I VIVES
BARCELONA
