Els problemes de la sobreprotecció
Em dic Jofi i estudio batxillerat. Per l’edat que tinc, ara em toca pensar en la universitat i en els canvis que comporta fer aquest pas. És en aquest punt que em pregunto si estic preparada per viure sola, és a dir, per independitzar-me. Soc conscient que algun dia hauré de marxar de casa i superar els obstacles que m’aniré trobant dia a dia, com fan els meus pares. És un pas necessari per fer-me adulta.
Mirant una estadística vaig veure que l’edat d’independitzar-se s’està endarrerint cada cop més. A Europa la mitjana és de 26 anys, però a Espanya és de 29. Els estudis són molt cars i aquest potser és un dels motius pels quals molts joves no poden marxar de casa. Però penso que no és l’únic. L’altre gran problema és que els pares sobreprotegeixen els fills. Actualment molts pares estan tan a sobre dels fills i els faciliten tant les coses que quan aquests són joves i han de prendre decisions i fer-se adults no saben com fer-ho. La sobreprotecció em fa preguntar-me si estic preparada per independitzar-me o no, i penso que és un sentiment molt general.
JOFI GARCIA ZEGA
RIUDELLOTS DE LA SELVA
Joves contra el canvi climàtic
Em sembla excel·lent aquest nou moviment cívic, en tot l’àmbit europeu, de joves contra el canvi climàtic. Crec que és molt necessari que el jovent es manifesti i reivindiqui poder lluitar d’una manera molt més efectiva contra l’escalfament global. La lluita cívica i moral contra el monstre del canvi climàtic s’ha d’articular en diversos fronts. I un crec que és el de la mobilitat, actualment molt malgirbada. ¿Com és possible que una comarca com el Baix Empordà -de més de 100.000 habitants, i que a l’època estival potser triplica la població- no disposi ni d’un sol quilòmetre de tren convencional?
Un altre punt bàsic és l’ordenació del territori. Els projectes de població dispersa (molt dispersa) de la Costa Brava i algunes zones de l’interior són absolutament insostenibles. Si no anem a nuclis, viles i ciutats d’un model compacte no ens en sortirem. L’espai públic i el territori s’han de regular acuradament.
JOSEP M. LOSTE
ALT EMPORDÀ
Vida insociable
A poc a poc ens dirigim cap a una vida cada cop menys sociable. La nova manera que tenim de comunicar-nos a través de les noves tecnologies ens fa passar més hores davant dels ordinadors, mòbils, tauletes... que no pas caminant pels carrers, valorant tot allò que ens envolta. Ara, si veiem una situació o imatge curiosa, lluny d’apreciar-la, en fem una fotografia i l’enviem als nostres contactes. Valoro molt els avantatges de viure més connectats però començo a enyorar les relacions de tu a tu. Si seguim així, arribarà un moment que trobarem estrany veure pel carrer una persona observant el que veu! Serà tan inaudit que segurament li farem una foto i la reenviarem als nostres contactes.
ALBERT ALTÉS SEGURA
VIC
Als decebuts per Trapero
A qui s’hagi decebut amb Trapero, a qui l’hagi criticat, li demano que provi de posar-se en el seu lloc. Que Trapero actués com va actuar (acatant la legalitat) no està lligat a cap ideari polític. Era responsable d’un cos armat, de ben segur que heterogeni ideològicament, els homes i dones del qual no tenien per què ser empesos a un atzucac. El perill de trencar la legalitat no era només de represàlies penals contra aquell o l’altre, sinó que podia causar la fractura del cos de Mossos irremeiablement i perillosament. Era clar quin era el deure de Trapero com a cap i com a responsable de la seguretat ciutadana, i estic convençut que el Govern no pensava pas ni volia que actués d’una altra manera.
CARLES GIL FARRÉ
BARCELONA
