Autisme i felicitat
I de nou torna a ser 2 d’abril, Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme. Un dia de reivindicació de drets i de visibilització d’un col·lectiu, encara avui, malgrat la significant prevalença d’1 de cada 100 naixements, poc conegut.
La sensibilització, al meu entendre, comença per viure, amb la màxima naturalitat, el fet de ser mare d’un nen amb autisme. Naturalitat a l’hora de parlar del seu trastorn, de les seves conductes, de les seves rigideses, de les seves fites, de les meves debilitats, de les meves pors, de les meves emocions, etc. Perquè sí, tenir un fill amb autisme és, sense cap mena de dubte, molt dur. Però, i ho dic amb la boca ben grossa, soc feliç. Em sento afortunada i agraïda amb la vida. Tinc un fill meravellós, ple de vida, d’energia, de somnis -tot i que no els sàpiga esbrinar-, feliç i, cosa que és més important, un fill sa i del qual gaudeixo. Tinc la immensa sort de poder créixer amb ell, d’aprendre d’ell i d’ensenyar-li, de riure i plorar amb ell i per ell, de compartir moments en silenci només abraçant-nos, de veure’l feliç jugant a la piscina o al salting, passejant... I tantes altres coses. Potser no tinc el fill que m’havia imaginat, però en tinc un altre d’igual o de més valuós, que no té preu.
I com a mare reclamo la formació dels professionals vinculats a les persones amb TEA, la inclusió en els diferents àmbits (educació, sanitat, justícia, serveis socials...), l’atenció d’acord a l’especificitat del trastorn. Reclamo, amb contundència, una societat en la qual els drets de les persones amb TEA no s’hagin de pidolar diàriament sinó que siguin garantits de manera efectiva. No es pot negar que hem avançat, sí, però encara ens queda molt de camí per recórrer. T’estimo, Iker!
MARTINA HOMEDES
BARCELONA
Meat the Victims
Cries mortes i unes condicions de vida terribles per als animals. Això és el que ens van ensenyar amb una acció reivindicativa activistes de Meat the Victimsdurant la visita a una granja de porcs del Vallès. Les imatges revelaven la crueltat que amaga aquesta indústria: que no ho vulguem veure no vol dir que no passi. El veganisme sembla ser la solució. No crec que sigui tan complicat ampliar el nostre nivell de compassió per intentar que tots els éssers vius estiguin el millor possible.
ANA HIDALGO RODRÍGUEZ DE RIVERA
BARCELONA
L’era tecnològica
Últimament als restaurants no se sent tant de soroll. La gent parla menys i xateja més. Últimament es queda per sopar, per dinar o fins i tot per prendre un cafè per estar en companyia, però el mòbil té més protagonisme en la trobada que qualsevol persona present. Abans la norma de “No es toca el mòbil a la taula” era sagrada; ara fins i tot els pares contesten whatsapps, consulten notícies o simplement tenen el mòbil a la taula. A poc a poc estem deixant de socialitzar en persona per fer-ho a través d’una pantalla. ¿De debò que és aquest, el futur que volem? ¿Deixar de comentar en família el que has fet durant el dia per poder mirar un post d’Instagram? ¿Deixar de parlar i simplement xatejar?
INÉS R. VILLARÓ
BARCELONA
Agnès Varda
Ha mort la directora de cinema Agnès Varda, coneguda sobretot per l’obra Els espigoladors i l’espigoladora. Va ser precursora de la Nouvelle Vague. Amb la càmera va tractar temes bàsics de la societat com el món de les dones i dels marginats. També va reflectir aspectes socials i ecològics, entre d’altres. I ho feia amb un llenguatge cinematogràfic propi que omplia les sales d’emocions.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
