Iceta i Sánchez: el treball en equip
Des del 1977 Andalusia i Catalunya han sigut el graner dels vots del PSOE. Al sud això s’ha acabat quan l’electorat captiu se’ls ha quedat a casa. Avui el Principat, nosaltres, som la seva gran esperança blanca. Iceta i Sánchez, bons professionals de la política, es distribueixen els papers en benefici electoral mutu. Si l’un diu que a Catalunya seria possible un referèndum i l’altre el refuta rotundament l’endemà, tots dos hi guanyen. Aquí hi ha gent que encara creu que el PSC pot influir des del darrere -em recorda algú, això- per tal que se’ns autoritzi votar sobre el nostre futur, i amb aquesta idea els vota. Allà hi ha gent que encara creu que el PSOE és una força patriòtica 155 d’esquerres, presentable, homologable i no brutal, i amb aquesta idea els vota. Avui el vot català és decisiu per girar o no el full ja gastat de l’Espanya que no ha sabut ser. Que el PSOE encara ho manegui tot o ja no pugui fer-ho depèn en gran part de nosaltres.
JOAN BETRIU
BARCELONA
Évole i el papa Francesc
Jordi Évole va entrevistar el papa Francesc al programa Salvados de la Sexta. Évole va dir que havia sigut l’entrevista de la seva vida. Penso que per a molts ho és, és exclusiva. La conversa, de més d’una hora de durada, va tractar diversos temes d’actualitat, tot i que anava enfocada a la immigració. Es va parlar de la crisi migratòria, la memòria històrica, el capitalisme, l’armament, la violència masclista, els abusos sexuals... Va ser una entrevista distesa, hi va haver fins i tot rialles. Es percebia confiança, honradesa. És d’agrair que, encara que hi hagi diferència d’opinions, els periodistes vagin a la font per crear una opinió precisa del que el Papa pensa i diu i emetre-la així, en la seva originalitat, als oients.
CRISTINA CASALS MASSÓ
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Els freixes de Flaçà
A la vorera de la plaça de l’Estació de Flaçà, des de feia mes de 20 anys, hi havia uns freixes que donaven frescor als vianants i a aquells que abans de pujar al tren gaudien d’un refresc a la seva ombra. Però l’ajuntament del poble no ha tingut en consideració la seva generositat, i com que les seves arrels aixecaven el paviment han rebut un bon càstig, la solució més còmoda i ràpida: serra elèctrica i a terra!
Els arbres són éssers vius que respiren i s’alimenten per les arrels. Si les ofeguem amb asfalt i enrajolats, s’han de buscar l’aire i la humitat allà on sigui. Tenint en compte aquest fet, una bona opció seria substituir el formigó per terra compactada. D’aquesta manera la humitat i l’oxigen penetrarien en el sòl i les arrels no patirien aquell ofec.
És trist que en moments d’una calor inusual i un canvi climàtic galopant, encara a hores d’ara, hi hagi consistoris que en comptes de plantar arbres facin tot el contrari... Talar arbres és una cosa que, avui dia, hauria d’estar sancionada, de la mateixa manera que plantar-ne hauria de ser premiat.
LOLA ARPA VILALLONGA
PERATALLADA
Ranci i antic
Hi ha un component entranyablement senyorial i atàvic, o caciquil, en l’actuació de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional de l’Estat a Catalunya al llarg de la jornada de l’1-O. ¿Qui hauria cridat, aquí, si s’haguessin donat les circumstàncies, “ A por ellos ”? És com si en molts indrets de la geografia hispànica ja s’haguessin oblidat les corredisses davant dels grisos i els interrogatoris. Com si encara es visqués sota el paraigua de l’Espanya negra. Vaig comprovar l’1 d’Octubre que la fatxenderia de les forces de l’Estat segueix intacta. M’imaginava que amb tots aquests anys de democràcia el codi deontològic de les forces de l’Estat hauria millorat en la seva aplicació.
JORDI GARCIA VILANOVA
TERRASSA
