CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 06/04/2019

El dret a morir dignament

Fa un parell d’anys vaig publicar un article titulat “Suïcidi legal”. Feia molt pocs dies que havia mort en Salvador Pàniker Alemany, que va ser president honorari de l’associació Derecho a Morir Dignamente d’Espanya. Qui m’havia de dir ara que la despenalització de l’eutanàsia reprendria bona part del seu sentit arran del cas del matrimoni madrileny format per l’Ángel i la María José. Van gravar un parell de vídeos en els quals ella expressava el seu consentiment i ell l’ajudava a morir. El que més em dol és que, sent en període electoral, totes les forces polítiques vulguin monopolitzar el tema. ¿És ara que se n’adonen? Tant costa clonar una llei parlamentària semblant a la que és vigent a Holanda, el Canadà, Austràlia o Suïssa?

JOSEP BALLBÈ I URRIT

TERRASSA

El problema del plàstic

Cada vegada es produeixen més objectes de plàstic, com plats, gots, ampolles o bosses. Actualment només un 9% de tot el plàstic que hem produït i consumit fins ara a tot el món s’ha reciclat, un 12% s’ha incinerat, i la gran majoria, un 79%, ha acabat en abocadors o al medi ambient. Cada dia s’abandonen 30 milions de llaunes i ampolles de plàstic al nostre país. A les platges de la Mediterrània es troben 320 residus cada 100 metres, i això es deu al descuit i el passotisme dels ciutadans. S’hauria de començar a respectar el planeta i restringir l’ús del plàstic i buscar altres alternatives per produir aquests objectes.

JORGE UTRILLAS GARCIA

BARCELONA

Gibraltar, una colònia

El ple del Parlament Europeu ha esmentat en un text, per primer cop, Gibraltar com a colònia, i els partits anomenats constitucionalistes han aplaudit. Per al ministre Borrell és una victòria política i simbòlica, el secretari d’estat per a la UE diu que el futur dels gibraltarenys passa molt més per Madrid que per Londres, i, com no podia ser d’una altra manera, el número dos del PP assenyala que l’objectiu és avançar cap a l’espanyolitat del Penyal.

Atès que Gibraltar, entre altres acords, va servir de moneda de canvi en el Tractat d’Utrecht perquè Catalunya i tota la Corona d’Aragó perdessin la seva sobirania i restessin a partir d’aleshores sota mans castellanes, em pregunto com pot ser que precisament aquells que neguen tot diàleg en qüestions de sobirania argumentant que la llei no ho permet segueixen insistint en recuperar una sobirania que, també sota llei, es va cedir. Potser es pretén revisar el Tractat d’Utrecht, això sí, només en aquells punts, diguem-ne, favorables.

XAVIER ARTISÓ I AGUADO

BARCELONA

Res és impossible

En un anunci es llegeix: “Impossible és només una paraula”. Quantes vegades s’ha dit aquesta paraula quan es refereixen a la independència de Catalunya? En les declaracions dels partits espanyols, siguin de dretes o d’esquerres, quan es refereixen no ja a la independència sinó a les negociacions sobre un possible referèndum, emergeix la paraula impossible. Què és impossible? El vot de les dones? L’avortament? El matrimoni entre persones del mateix sexe? El divorci? El servei militar? Molts impossibles de temps passats són avui possibles, i ¿com ha estat i com s’ha aconseguit el canvi? Per la voluntat de molts ciutadans que no s’han cregut que hi hagi res impossible, que les coses poden canviar, que no s’ha de donar la raó als que pretenen imposar les seves creences i polítiques socials. Volem una societat més justa, democràtica, lliure i solidària, i per això és necessari millorar. ¿Com podem fer-ho? Votant per aquells partits i agrupacions que en el seu ideari ens presentin arguments per al canvi polític i social. Volem viure millor nosaltres i aquells amb qui compartim el nostre país.

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA