CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 09/04/2019

¿De delicte a dret fonamental?

En un article de l’1 d’octubre del 2017 a El Mundo, el periodista Carlos Alcelay es preguntava: “S’ha de legalitzar l’eutanàsia?” Tots els éssers humans desitgem no només poder gaudir d’una bona qualitat de vida fins al darrer sospir, sinó també poder morir sense patiments inútils. Quan això no es pot complir, el nostre país només ens ofereix una única alternativa: les cures pal·liatives, que per a molts potser no resulten el millor camí per fer front a la mort. Si gaudim d’un dret a la vida, quin o quins són els motius pels quals no podem gaudir d’un dret a la mort? Segurament aquests motius no tenen a veure amb l’opinió pública, perquè el 84% dels ciutadans espanyols donen suport al dret a l’eutanàsia, segons una enquesta publicada per Metroscopia el març del 2017. Tampoc es poden adduir motius religiosos: un 56% dels catòlics practicants estan d’acord amb la legalització d’aquesta pràctica.

El cas de Ramón Sampedro va encetar el debat sobre l’eutanàsia al nostre país. Ara es produeix el cas de María José Carrasco, a qui el seu marit va ajudar a morir, per la qual cosa va ser detingut. Han passat 21 anys entre els dos casos: ¿de debò que no hi ha hagut prou sensibilitat política per legislar sobre aquesta qüestió? Ara, en campanya electoral, és possible que molts partits polítics converteixin l’eutanàsia en cavall de batalla. Senyors polítics: estem parlant de persones que pateixen físicament i psicològicament, i vostès no haurien de convertir aquest patiment en una mercaderia a canvi de vots.

MIQUEL VERDAGUER TURRÓ

SANT ANTONI DE CALONGE

25 anys del genocidi ruandès

Diumenge, dia 7 d’abril, es complien 25 anys del tràgic conflicte entre els hutus i els tutsis a Ruanda, un genocidi que, a hores d’ara, encara ens sobta i ens impressiona. A la pel·lícula Hotel Rwanda (2004), el director Terry George va intentar fer una aproximació a l’infern de querosè que van viure els ciutadans d’aquest país africà, però és un exercici de memòria aïllat i massa sovint oblidem que fets com aquests s’han produït al llarg de la història de la humanitat: sembla que els records de l’horror se’ls emporti el vent. És per això que commemoracions com la que es va celebrar diumenge a Ruanda en record dels 800.000 morts són lliçons conscienciadores que interpel·len tot el món. El missatge es redueix a l’individualisme que comporten les discriminacions ètniques arreu del planeta.

VÍCTOR GAN MOYANO

CERVELLÓ

Més transport públic

Cada any, milions de turistes arriben atrets pel patrimoni cultural de les nostres ciutats, i està molt estesa la idea que el turisme és un element clau per al nostre auge econòmic. Però, què passa amb els ciutadans? Tinc la sensació que avui dia ens preocupem més pels turistes que per la població local.

En poso un exemple. A les zones turístiques on els residents utilitzen cada dia l’autobús com a mitjà de transport per desplaçar-se, molt sovint es troben amb el problema que el vehicle sempre està ple, majoritàriament de passatgers turistes. En moltes ocasions això es tradueix en el fet que els usuaris hagin d’anar molt atapeïts perquè tothom hi càpiga o fins i tot, en molts casos, que no aconsegueixin pujar-hi i hagin d’esperar que passi el següent bus.

Crec que és necessari fer una revisió del model de transport públic que tenim, ja sigui establint altres mitjans de transport d’ús turístic perquè no es produeixi tanta obstrucció a l’hora d’utilitzar els busos o augmentant la freqüència a les zones més turístiques.

VANESSA BANDOLIN ABARCAR

BARCELONA