CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 12/04/2019

Col·lapsat els matins

Visc a Cervelló de Llobregat, i per anar a Barcelona passo per la carretera nacional N-340 per arribar a l’altura de Molins de Rei i així poder passar a l’autovia del Nord-est. El cas és que, en comptes d’estar en aquest primer tram uns cinc minuts, ens hi passem (la meva família i jo) una mitja hora. El col·lapse és realment aclaparador, els vehicles semblen no entendre’s amb els seus conductors i sempre acaben o bé colant-se o senzillament tallant el pas. Hi ha un trànsit molt concentrat i poc oxigenat que és protagonista en els matins de molts ciutadans que només volen anar a treballar.

VÍCTOR GAN MOYANO

CERVELLÓ DE LLOBREGAT

Cal estar previnguts

Per descomptat, cal estar previnguts davant estereotips, propis o aliens, tan típics de les xarxes i del predomini de la cultura audiovisual basada en els sentiments més que en la raó: d’aquí el sorprenent excés de tribus en la societat postmoderna, que dona suport als propis sense fissures mentre nega el pa i la sal a l’altre, al diferent, al potencialment enemic. Tot això no es resoldrà amb lleis, tot i el potser benintencionat esforç europeu: l’abundància de normes sobre privacitat, protecció de dades, responsabilitat de les plataformes, dret a l’oblit o protecció dels autors no donarà resultats si no s’aborden els problemes de fons, culturals i ètics, i que afecten sobretot el respecte de la persona.

En qualsevol cas, al meu parer, la democràcia està en condicions de superar les amenaces que la farien degenerar en demagògia, per imparable que sembli tant algoritme d’intel·ligència artificial, mentre no perdem la fe en la dignitat humana.

JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ

GIRONA

Justícia, venjança o causa general?

En l’actual desgavell a l’estat espanyol es veu a quin nivell de descontrol democràtic es pot arribar. Un fiscal de l’Audiència Nacional casualment era a Brussel·les els dies que es van col·locar unes balises als cotxes del president Puigdemont. Tamara Carrasco està confinada des de fa un any al territori de Viladecans, acusada de terrorisme per organitzar uns talls a carreteres. El jutjat 13 processa 30 ciutadans per prevaricació, revelació de secrets, desobediència i falsedat documental i als 17 imputats per malversació els reclama 5.803.068 € de fiança! La Fiscalia vol imputar 10 votants de l’1-O per la seva voluntat rebel i l’Advocacia de l’Estat ha demanat imputar 40 votants que havien denunciat lesions per les càrregues. Quina pena!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Els mocadors no pesen

Sempre m’he preguntat què carai empeny molts homes -les dones que ho fan són minoria- a empastifar la via pública amb tot un arsenal de fluids mucosalivals, o sigui, gargalls. ¿Es tracta potser d’un acte reflex que els impel·leix, simbòlicament, a autoafirmar, amb impudícia, la seva masculinitat? ¿O potser d’una certa suficiència que els indueix a creure que el carrer és (només) seu? ¿O parlem, senzillament, de pura desídia per no dur un mocador a sobre? ¿O es tracta, per a més inri, de l’“edificant” creença que hi haurà algun “serf” que li netejarà la brutesa? Sigui com sigui, i més enllà d’arbitràries interpretacions “psicoanalítiques”, el llançament d’esputs -i tot el ritual sonor i gestual que sovint l’acompanya-és profundament desagradable i constitueix una gran desconsideració vers el proïsme, és una conducta que no per habitual ha de ser menys censurable. Perquè no oblidem que la ciutadania també fa política -per acció o per omissió- i l’(in)civisme és la nostra manera d’exercir-la i expressar-la. Si aspirem a ser persones lliures, aprenguem també a ser ciutadans responsables.

ÒSCAR PUJOL ESCANERO

BADALONA