No és matar, és ajudar a morir
És un tema difícil, un tema en què es barregen suspicàcies ètiques i polítiques, sobre el sentit de la vida humana i sobre la mateixa llibertat. Filosofia, ciència, ètica, religió, un còctel de punts de vista que fan de l’eutanàsia un tema en què s’ha de prioritzar, per damunt de tot, no les ideologies polítiques, ni els credos religiosos, sinó les decisions que els mateixos éssers humans afectats puguin prendre. Hi haurà gent que en dirà matar; però no, és simplement deixar o ajudar a morir en pau, respectant la voluntat de la persona que està patint i que no té cap esperança i no pot més. ¿Penseu de veritat que a aquesta persona, en aquestes circumstàncies, li hem de robar el dret a morir dignament que ella mateixa sol·licita? És necessària l’existència d’una llei, de tal manera que aquelles persones que vulguin s’hi puguin acollir lliurement. Ajudar a morir persones com María Carrasco, o com en el seu moment Ramón Sampedro, no és un homicidi sinó un acte d’amor.
MIQUEL VERDAGUER TURRÓ
SANT ANTONI DE CALONGE
Barcelona, la ciutat dels miracles artístics
Amb aquest nom es va inaugurar una interessant exposició al Nagasaki Prefectural Art Museum, d’aquesta important ciutat del Japó, el dimarts 9 d’abril. És una mostra que viatjarà els pròxims mesos a altres importants ciutats del país.
A l’acte d’inauguració hi van assistir la plana major de la ciutat, del museu, de la prefectura, patrons, espònsors, els comissaris, experts, professors, especialistes, etc.
També ens van convidar a tots els prestadors, fent-se càrrec dels viatges, l’allotjament, etc. El principal prestador i coorganitzador de l’exposició, el MNAC, va estar perfectament representat pel seu director, Pepe Serra. L’estat espanyol va estar molt ben representat pel seu ambaixador Jorge Toledo Albiñana, que va ser el referent polític i en bona mesura l’estrella de la nit.
Considero una falta d’educació que l’alcaldessa Colau no hi assistís o si més no hi enviés un responsable de Cultura, ni que fos per retre un petit reconeixement a la ciutat. El mateix puc dir de la consellera de Cultura o un director general.
Els vincles amb el Japó són forts, tant d’investigació com culturals, econòmics, industrials, turístics, etc. Quina oportunitat perduda. S’ha fet una feinada ingent. Pagar-la amb indiferència és un greu error que encara podrien mig esmenar a la pròxima inauguració de la mostra itinerant.
Així mai no serem sobirans.
MARC MARTÍ
FUKUOKA, JAPÓ
Espanya, laboratori d’autoritarisme
El Tribunal Suprem està celebrant un judici polític als líders polítics i socials que van impulsar, de manera pacífica i democràtica, la celebració d’un referèndum d’autodeterminació l’1 d’octubre del 2017. L’opció del referèndum pactat i legal té el suport d’un 80% de la població catalana però el govern espanyol sempre es va negar a dialogar. En el judici hi ha moltes irregularitats. Els presos gairebé no disposen de temps per tractar la informació amb els seus advocats, els jutges han negat centenars de proves i testimonis de la defensa i no permeten visualitzar vídeos que demostrarien la falsedat dels testimonis de la policia, etc. Si Espanya aconsegueix convèncer la comunitat internacional del seu relat fals, és qüestió de temps que aquest model autoritari amb aparença democràtica contribueixi a l’actual deriva mundial autoritària d’extrema dreta.
ANDREU PARERA PRATS
CASTELLTERÇOL
