CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 14/04/2019

Ponderacions literàries

Soc professora de llengua catalana i literatura a l’educació secundària i m’he quedat glaçada en saber que l’any que ve alguns instituts consideren seriosament (o ja tenen decidit) no oferir cap assignatura optativa de literatura a batxillerat: ni literatura catalana, ni literatura espanyola, ni literatura universal. El motiu és que aquestes assignatures ponderen per a molt pocs estudis universitaris (a l’hora de calcular la nota que té un estudiant per accedir als estudis que vol cursar, hi ha assignatures de batxillerat que compten més, n’hi ha que compten menys i n’hi ha que no compten, això vol dir ponderar en aquest context). És a dir, que el departament d’Educació ha decidit per al curs que ve reduir (encara més) el nombre d’estudis universitaris que demanen haver fet literatura al batxillerat. Per tant, a partir d’ara algunes generacions d’estudiants aniran pel món amb els mínims coneixements de literatura que hagin pogut aprendre durant l’ESO, que tots sabem que són molt pocs, i sense l’oportunitat d’haver pogut analitzar durant el batxillerat -etapa en què els alumnes són més madurs i poden triar optatives que realment els agraden- els clàssics de la literatura.

Els professors de literatura fa temps que hem de lluitar contra el prejudici de pares i alumnes (i sembla que ara també del mateix departament d’Educació) que estan convençuts que la literatura no serveix per a res. No tinc ganes d’argumentar per què la literatura és important. No vull viure en una societat que pensa que la literatura no val res. Em fa por una societat que pensa que la literatura no és res.

RAQUEL CAPARRÓS

CARDEDEU

Un dret més

Fent referència a la carta a la directora de Josep Ballbè i Urrit publicada el 6 d’abril sota el títol “El dret a morir dignament”, crec que és necessària una legislació sobre l’eutanàsia. És cert que és un tema complex i controvertit, ja que cada cas s’ha d’examinar de manera particular, però, per aquest mateix motiu, considero que en ple segleXXI s’hauria de començar a debatre sobre aquesta qüestió. Tal com ha succeït amb altres drets, la despenalització és el primer pas per al seu reconeixement. Tot i així, veig necessària una normativa que inclogui un suport psicològic integral tant a les persones que volen prendre aquesta decisió, per determinar si realment la volen prendre, com als familiars i persones pròximes a l’afectat, per saber com afrontar-ho. D’aquesta manera no es tornarà a viure la tràgica situació del matrimoni format per l’Ángel i la María José.

MARIA COMAS I MARGARIT

BARCELONA

Rivera: Constitució i Bíblia

Trobo molt encertada la proposta del líder de Cs, Albert Rivera, perquè es creï una nova assignatura a les escoles en què s’estudiï la Constitució espanyola, però amb la condició que ell també se l’estudiï, o bé que la repassi. Sobretot en el que fa referència a l’article 18, en què es parla de garantir el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, i a l’article 24, en què es parla de protegir el dret a la presumpció d’innocència. D’aquesta manera potser no tornaria a reproduir mai més en el seu comte personal de Twitter, tal com va fer l’abril de l’any passat, les fotografies dels professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barça que van aparèixer en un reportatge del diari El Mundo, titulat “ Los nueve profesores de la infamia ”, i que van provocar que l’endemà mateix les parets de l’esmentat institut apareguessin plenes de pintades i d’insults amb els noms d’aquells professors. I també li recomanaria un bon repàs de la Bíblia, per aprendre a demanar perdó a aquells nou professors i, de manera molt especial, als quatre que a hores d’ara ja no estan imputats pel jutge. I, de passada, valdria la pena que es llegís també el vuitè manament, “No diràs falsos testimonis ni mentides”, per no tornar a faltar a la veritat a l’acusar TV3 d’haver insultat Inés Arrimadas dient-li “puta”.

JOSEP VILÀ BATLLE

OLESA DE MONTSERRAT