Cuidem la Terra: l’exemple de l’Everest
El canvi de paisatge que està patint l’Everest és una prova més de la manca de cura del medi ambient dels éssers humans. El canvi climàtic, fenomen produït per l’activitat humana com diuen tots els experts, és la causa del desglaç de les capes de gel del cim del mont. I com si amb aquesta casuística no n’hi haugés prou, resulta que la neu desfeta amagava un cúmul d’escombraries que els alpinistes irrespectuosos amb la natura han anat llençant al llarg dels anys. Ara, l’Everest en desglaç i amb la brossa visible és un doble exemple de l’acció humana irresponsable que danya el seu propi planeta. No em sembla gaire intel·ligent despreocupar-se del bon manteniment de la nostra llar. La situació de la muntanya més alta del món ha de servir per conscienciar i prendre mesures per tenir cura de la Terra. No oblidem pas que és la nostra casa i que està a les nostres mans que continuï sent la casa de les futures generacions.
ELENA URBÁN TÉRMENS
GAVÀ
El pèl de Leonardo
La notícia ha fet la volta al món. S’ha trobat un pèl de Leonardo -de fet, un manyoc de cabells- que ha estat mostrat per primera vegada en una roda de premsa a Vinci (Itàlia), el poble on Leonardo va néixer el 15 d’abril del 1452. La conferència de premsa s’ha celebrat per commemorar la seva mort, el 2 de maig del 1519 al castell d’Amboise (França), on visqué els seus darrers anys protegit pel rei Francesc I. El que és considerat el geni universal del Renaixement fou alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Al seu llibre Tractat de pintura, reeditat arreu del món, s’hi recullen -descrites amb brevetat i concisió- les agudes observacions i consells que, generació rere generació, han obert els ulls a tots aquells que han volgut professionalitzar-se en el camp de les arts plàstiques. Evidentment -no podia ser d’altra manera-, l’observació de Leonardo que entre les taques d’humitat de les parets s’hi poden entreveure figures humanes i d’animals és menystinguda pels grafistes abstractes, que es desviuen per esborrar d’entre els seus gargots i esoterismes qualsevol element susceptible de ser interpretat com a figuratiu. És per això que Josep Pla, tot observant els alts i baixos del món de la cultura citava les paraules de Montaigne: “La vie est ondoyante ”...
JORDI PAUSAS
PARÍS
El fenomen de ‘Joc de trons’
Joc de trons a les marquesines de qualsevol ciutat. Joc de trons als bàners de les pàgines web, a WhatsApp i a les xarxes socials. Joc de trons a tot arreu. I és que el passat 14 d’abril es va estrenar la temporada que posarà punt final a aquesta sèrie èpica, que es veu en més de 170 països. Els espectadors se senten identificats amb el que veuen a la ficció d’HBO i els personatges els resulten, després de tants anys seguint-la, tan familiars i propers que no poden desenganxar-se’n. Mai se sap el que succeirà: és per això que més de 16,5 milions d’espectadors esperen amb ànsies qui es quedarà finalment el tron de ferro.
ANA HIDALGO RODRÍGUEZ DE RIVERA
BARCELONA
La Creu de Sant Jordi
L’atleta Núria Picas, guanyadora de la Copa del Món d’ultratrails, i el davanter del Barça Leo Messi rebran la Creu de Sant Jordi. Al·leluia, perquè a casa nostra honorem molt poc els esportistes. Per posar un exemple: Barcelona està farcida de carrers que duen el nom de militars, capellans i polítics, però d’esportistes, quatre amb prou feines.
MIQUEL PUCURULL FONTOVA
BARCELONA
