‘Bullying’
El dos de maig es va celebrar el Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar, el que ara es coneix com a bullying. De fet, el fenomen ha existit sempre, present per desgràcia en moltes aules. Però, per què hi ha assetjament escolar? Per què se’l tenia fins ara com una cosa inherent i, per tant, era expressament ignorat? El comportament dels adults no és exemplaritzant i massa sovint fan servir, també, el maltractament vers els altres per imposar-se. Això pot ser una de les causes. A més, abans, els menors callaven. Ara, quan es comença a parlar del tema i hi comencen a haver denúncies, els menors delaten qui els fa mal.
Els adults, davant del mal, tenim més armes per defensar-nos. Això no vol dir que el mal no faci mal. Als menors se’ls ha de defensar des del primer moment. Hi ha persones que no tracten amb respecte els altres a la nostra societat. El seu narcisisme malalt fa que es creguin superiors i es pensin que poden maltractar els altres, als quals creuen inferiors i al seu servei. Aquests comportaments hi són, els nens i els joves els veuen, i alguns els imiten. La lluita contra aquests comportaments a l’escola o a l’entorn del menor és fonamental. Potser així podrem evitar que el menor es converteixi en un adult que continuï fent mal en el futur. De vegades sento als passadissos de l’institut els adolescents que entre ells mateixos s’insulten; en avisar-los que no ho facin, em diuen que ho fan de forma carinyosa. I llavors he de fer-los veure que hi ha altres tipus de paraules més carinyoses i que els insults no comporten cap respecte, per molta confiança que hi hagi. El món dels adults ja no l’arreglarem. Comencem pel món dels petits.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Un aparador escandalós
He vist la fotografia que circulava aquesta setmana per les xarxes de l’aparador de Philipp Plein al Passeig de Gràcia. A la imatge s’hi veu una casa de nines que simula ser un prostíbul amb tot de barbies despullades. Trobo que és escandalós que es permiti posar un aparador d’aquest tipus. És denigrant per a les dones. Què pretén aquest dissenyador? Més vendes? Si totes les dones reaccionen de la mateixa manera que jo davant d’aquesta indignitat, possiblement haurà aconseguit un efecte contrari: no vendrà res.
Vagi per endavant la meva denúncia més enèrgica, com a dona que soc, amb tota la meva dignitat.
NÚRIA RECTO
BARCELONA
El preu dels pactes
Ja han passat les eleccions, tenim dos partits guanyadors i un president de govern central per ocupar la Moncloa, però ens queda el dubte de quin govern tindrem. El fet de voler governar sense majoria al Congrés obligarà Pedro Sánchez a haver d’arribar a acords per poder assumir la presidència del govern, però aquests acords tindran un preu, perquè la investidura mai és gratuïta.
En aquest sentit, crec que el partit guanyador a Catalunya, Esquerra Republicana, hauria de tenir dret a dir-hi alguna cosa. Des del meu punt de vista, no n’hi ha prou amb guanyar els comicis: Pedro Sánchez, per governar bé, ha de fer-ho per a tots els ciutadans. Només així li serà possible sostenir quatre anys de mandat. I per sostenir-se també és necessari que no pacti amb amb els socis de l’extrema dreta. Perquè s’han d’anul·lar, políticament, els detractors de la democràcia, aquells que volen reviure el feixisme.
Sobre això últim, els votants també hi tenim certa responsabilitat. Ara començarà la campanya de les eleccions municipals i les europees i cal que hi hagi canvis en molts ajuntaments . Que les esquerres tornin a guanyar arreu i que el diàleg i la convivència siguin els estendards per garantir un futur democràtic en què hi càpiga tothom.
MÀRIUS VIELLA
LA BISBAL D’EMPORDÀ
