Una solució definitiva i digna per als manters
No per recurrent, el tema dels manters deixa de ser un problema d’actualitat. Ara que s’acosten eleccions a l’alcaldia de Barcelona escoltarem propostes, moltes de les quals demagogues, per acabar amb aquest problema criminalitzant aquest col·lectiu per aconseguir uns quants vots més. Fent un passeig per diversos carrers de la ciutat, l’únic constatable és que les solucions actuals traslladen el problema d’un carrer o plaça un dia a un altre l’endemà, sense arribar al fons d’aquesta problemàtica. Evidentment no hi ha solucions màgiques ni fàcils, però cal trobar-ne una.
Considero que el problema només es pot encarar eficaçment si s’ataca policialment i legalment l’origen del material venut als carrers. D’altra banda, s’ha d’oferir una sortida digna als col·lectius de manters perquè abandonin aquesta opció de vida. Està clar que l’administració municipal no té totes les eines i competències per prendre les decisions necessàries (com en qüestions de legalització dels manters en situació irregular), però això no és motiu per posar excuses. ¿Programes de formació gratuïts? ¿Acords de col·laboració amb empreses o associacions a canvi de contraprestacions? No ho sé, aquesta és la seva feina. El que sé segur és que la ciutat i els seus habitants (manters inclosos) no poden perdre més temps en aquesta temàtica.
JORDI SEGURA
BARCELONA
Maternitat
Dono les gràcies pel reportatge sobre maternitat publicat a l’ARA el diumenge 5 de maig. Explicaré el meu cas particular perquè m’entenguin. Als 22 anys jo ja volia ser mare, però ens acabàvem d’emancipar i tot just començàvem a experimentar quant costa mantenir-se un mateix. A més, els amics deien que possiblement serien pares cap als 30 i amb el sou de la meva parella i meu hauríem pogut mantenir un fill, però hauríem hagut de renunciar a moltíssimes coses. Als 29 anys finalment va arribar el Pol i ens vam passar un any sense dormir una nit sencera. Va ser esgotador. L’alletament, un malson. I com es diu al reportatge, et sents molt sola... Després, als 31 va arribar la Carla i la cosa va ser diferent.
La gent se sorprèn perquè opino que tenir un fill no és el millor a la vida, que és un projecte més. En aquesta mateixa línia, per manifestar tenir ganes de reincorporar-me a la feina passades les 16 setmanes vaig rebre crítiques. Cal més respecte perquè cadascú visqui la maternitat a la seva manera.
SÍLVIA COROMINAS RIQUÉ
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS
Els problemes del món i els nostres problemes
Molt poques persones es desviuen pel canvi climàtic, per la fam al món, per l’obesitat infantil, per les grans malalties o per les morts a la carretera. En canvi, gairebé tots ho fem quan fa una calor asfixiant, quan sofrim fam aguda, quan el doctor ens informa que la nostra filla de 6 anys pateix diabetis tipus 2, quan li detecten càncer a un dels nostres familiars o quan un amic mor en un accident de moto. Això no ens converteix en males persones, simplement la vida és així. Ens afecten els problemes que ens incumbeixen a nosaltres o al nostre cercle proper.
No és d’estranyar que l’eficàcia persuasiva del captador d’ONG que t’assalta a la sortida del metro sigui pràcticament nul·la. En la majoria de casos, t’està parlant sobre problemes que succeeixen a milers de quilòmetres de tu. Fixem-nos en el cas Notre-Dame: 850 milions d’euros en donacions en menys de 48 hores. Increïble? En absolut. Notre-Dame era el monument més visitat del món.
Això ens deixa una certesa: l’ésser humà pot arribar a ser molt vulnerable i empatitzar molt, sempre que identifiqui el problema com a seu, com a part integrant de la seva vida.
ADRIÀ PERETA SANDIUMENGE
LLEIDA
