CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 18/05/2019

‘Fair play’ al Parlament?

El fair play anglès es caracteritza per un comportament honest que posa per davant de l’ambició de guanyar competir gaudint. Fair play és respectar el rival i les regles del joc, però també prioritzar jugar net, sense trampes, trucs ni simulacions. El Parlament, a causa dels partits independentistes, ha vetat el nomenament de Miquel Iceta com a senador i de retruc ha impedit que sigui president de la cambra alta. De ben segur que ha faltat fair play, però la llei diu que el nomenament de senadors autonòmics correspon al Parlament i per tant cap llei no ha estat infringida.

Tots hem sentit el PSC donar suport i repetir continuadament durant el Procés la idea que la llei està per sobre de tot. Entenc que qui pensi així també ha de creure que les normes i la llei estan per damunt del fair play, i en conseqüència ara no s’hi val a queixar-se.

XAVIER ARTISÓ I AGUADO

BARCELONA

Núria Picas

Sobre l’esforç es parla poc. S’acostuma a valorar més l’enginy, allò que és innat o s’obté de forma fàcil. Per això em va agradar sentir l’esportista Núria Picas quan va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi dient, entre altres coses: “Per a mi és un honor i una responsabilitat rebre la Creu. Jo vinc de les curses de llarga distància, i molt sovint em pregunten com és que sempre soc davant, al podi. Els explico que els catalans som gent persistent, tossuda i treballadora. Pencar i pencar: el talent sense esforç no va enlloc”. Al final del seu discurs també va recordar els presos polítics.

Té raó quan diu que el talent sense esforç no va enlloc. Quantes vegades hem vist com es perdia tant de talent per no saber valorar-lo, cultivar-lo i fer-lo productiu. Tenir talent és una sort, però de la mateixa manera que es té, es pot perdre si no es treballa per mantenir-lo. Núria Picas ho sap. És un bon exemple per a tots.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

La sensibilitat no és delicte

Segurament encadenar-se a un escorxador durant hores, deixar anar uns quants porcs i atonyinar-se amb els Mossos -tal com ha fet recentment el grup 269 Libération a Riudellots de la Selva- no és la millor manera de defensar la causa animalista. Tanmateix, tampoc se m’acudeixen gaires alternatives per conscienciar el depredador oligopoli social integrat per la indústria alimentària, la gastronòmica i la majoria de consumidors. Perquè amb la desenfrenada demanda de carn i de peix provoquem als animals unes condicions de vida lamentables.

Es pot comprendre que la ingesta dels aliments que es deriven dels animals sigui (relativament) imprescindible per a la nostra subsistència, però no en les quantitats que ho fem. La regulació sostenible de la dieta piscicarnívora, amb l’abolició de pràctiques cruels i la disminució dràstica de les racions, és un dels grans assumptes pendents de l’evolució humana. El veganisme, amb els seus clarobscurs, hauria de ser vist com un saludable exercici d’empatia i de sensibilitat vers els éssers vius.

ÒSCAR PUJOL ESCANERO

BADALONA

Sopars polítics i solidaris

Davant d’un panorama desolador, d’involució política ultrajacobina, repressió judicial i censura exacerbada, amb unes institucions europees encara molt adormides que no acaben d’entendre la contesa catalana, els sopars grocs solidaris han demostrat ser una bona eina per omplir les caixes de solidaritat i lluitar, cívicament, contra una aberració política i judicial anomenada presos polítics catalans.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

Més continguts de