Eduard Punset, immortal i polièdric
Persona i personatge, científic i humanista, comunicador i enigmàtic, elevat i proper, genial i planer, pragmàtic i idealista, visionari i realista, escriptor i actor, feliç perquè res li feia por, polític (polític?), fred i seductor, admirat i admirador del coneixement.
Va posar en qüestió la mort. I en el fons també en això podria tenir raó. Perquè no sabem de la mort gaire més enllà del que suposa la transformació del nostre cos físic. Probablement no morim literalment i pervivim des de l’ànima, o si voleu simplement des del record i la revisió del llegat que som capaços de deixar en aquest món que només és una petita part d’un infinit, d’un etern esdevenir on ens anem trobant en forma i temps diversos i on persones com Punset ens atrapen des del desig de saber d’on venim i on podem anar.
XAVIER OROZCO DELCLÒS
CARDEDEU
Tenim la clau
Els malalts mentals som, probablement, l’última baula dels col·lectius estigmatitzats. És trist que a la dificultat que suposa estar en permanent desacord amb un mateix s’hi afegeixi la ignorància i la por atàviques de la societat, que deriven en un desconeixement i divulgació d’aquest món plagats de clixés: confusió/anacronisme en l’ús del llenguatge psicopatològic, banalització/caricaturització de la malaltia, associació sovint gratuïta entre la patologia i la insensibilitat, el deteriorament cognitiu, l’aïllament social, la inadaptació acadèmico-laboral, la criminalitat...
La realitat és molt més matisada i actualment l’esforç de les parts implicades (afectats, familiars, metges, treballadors socials, administració...), així com la progressiva conscienciació de la ciutadania, minimitza extraordinàriament el risc de descompensació o brot i millora exponencialment la nostra qualitat de vida. Però, malgrat tot això, si volem “sortir de l’armari”, en el fons som nosaltres qui tenim la clau.
ÒSCAR PUJOL ESCANERO
BADALONA
Lligar tomaqueres
Amb la primavera avançada, les tomaqueres omplen gran part dels horts de tot Catalunya. Tradicionalment, a mesura que les plantes creixien, els pagesos les lligaven amb tires d’espart a l’estructura de canyes que servia de suport per aguantar el pes dels fruits i l’embat del vent. Però molts pagesos van substituir les tires d’espart per una alternativa plàstica de color verd més econòmica que ha desplaçat el material de fibra vegetal. Potser molts us preguntareu aquest estiu per què en moltes platges com per exemple les del Maresme la sorra està plena de filaments plàstics de color verd. La resposta és senzilla: un cop les tomaqueres han complert el seu cicle vital, molts pagesos acumulen les plantes seques als marges de rierols i rieres. La matèria orgànica es converteix en compost, però les tires de plàstic perviuen gairebé inalterades fins que una crescuda les arrossega cap al mar. Tornar a l’espart o a una alternativa biodegradable és una assignatura pendent per evitar la plastificació del mar.
MARTÍ GASSIOT
BARCELONA
Municipals, europees i drets fonamentals
Els resultats de les eleccions municipals ens poden sorprendre ara que el panorama polític està més fragmentat que mai. Per tant, cada vot és important, ja que, per la llei electoral que tenim, pot significar un regidor més o un regidor menys i, en conseqüència, la posterior elecció de l’alcalde o alcaldessa pot ser més o menys complicada.
També cal recordar que el mateix dia hi ha eleccions europees, on ens juguem drets fonamentals, com per exemple la utilització normal del català com a llengua oficial a les institucions de la Unió Europea.
JOSEP M. LOSTE
PORTBOU
