Igualtat i oposicions als Mossos d’Esquadra
Estem en període d’oposicions al cos dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya. Les bases demanen: tenir la nacionalitat espanyola, haver fet els 18 anys, no estar malalt o tenir un defecte físic que impedeixi poder exercir les funcions pròpies del cos, no tenir antecedents penals i tenir el permís de conduir B (per citar alguns requisits). I arribem al tema de l’alçada. Les dones han de tenir una alçada mínima d’1,60 cm, i els homes, 1,65 cm. Aquí m’aturo.
Quan una parella mixta de mossos (home i dona) surten de servei, tots dos desenvolupen la mateixa feina (condueixen, vigilen, ajuden, sancionen, investiguen, resolen conflictes...). Tenint en compte això, em pregunto: per què no han de fer tots dos la mateixa alçada mínima?, on és la igualtat que homes i dones estem demanant contínuament?, no hauria de ser l’administració pública la primera en donar exemple d’aquesta igualtat?, quins arguments es donen per sustentar aquest requisit? Siguem seriosos i actuem amb rigor.
ANNA CABRATOSA I RISPAU
GIRONA
Mirades d’odi
Ara que el judici polític als presos polítics ja camina cap a la seva recta final, si fem una mica de memòria recordarem la multitud de vegades que els esforçats agents de l’ordre de l’1-O han mencionat durant les seves declaracions al Suprem les terribles mirades d’odi que van veure en la ciutadania catalana que intentava protegir-se de les seves porres i com havien quedat de traumatitzats.
Llavors jo, pobre de mi, penso: com hauria estat el trauma emocional d’aquests agents si algú se’ls hagués mirat amb una mirada remotament similar a la que dimarts Albert Rivera, líder de Ciutadans, va adreçar a Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras.
Perquè aquella mirada sí que era l’expressió de l’odi més profund possible en aquest món. Jo puc entendre la rivalitat política, fins i tot l’animadversió personal, però una mirada com la que Rivera va adreçar als presos polítics és difícil de comprendre.
Les mirades de les àvies de l’1-O només les van veure els policies; la de Rivera, per sort, l’hem vist tots, i així sabem què hi ha darrere d’aquella imatge de primer-de-la-classe-gendre-ideal que sempre exhibeix. I ja que estem en període d’eleccions: qui pot votar algú que és capaç d’odiar així?
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
Mal inici
A la constitució del nou Congrés de Diputats i del Senat vam veure mostres clares de faltes de respecte. Els ciutadans hem votat i esperem que aquells a qui hem donat la nostra confiança puguin fer la seva feina. Però el primer dia de possessió de càrrecs ja veiem que hi ha alguns partits que es creuen amb dret de vetar amb crits i cops de peu la veu dels altres.
¿Així han de ser aquests quatre pròxims anys? ¿Aquest comportament és el que es mereixen tots els ciutadans a qui en teoria representen? ¿O són els ciutadans els que han de recordar quines són les normes de respecte quan parla una persona o una altra?
No va ser un bon exemple per a ningú i encara menys per a als adolescents a qui cada dia a classe els professors i mestres intentem fer-los comprendre que arreu i amb tothom el que són vàlids són els actes de convivència i no pas les bravates de taverna, que només alimenten la ignorància i la violència, i, en definitiva, la barbàrie.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
