La FP en perill
El departament d’Educació va publicar el 24 d’abril una resolució que afectarà el curs vinent, i molt negativament, la formació professional, el seu professorat i el seu l’alumnat. És obvi que el conseller Bargalló té molta pressa per fer massa reformes ràpides davant unes possibles eleccions a la tardor. Exemples d’això són el pas de mestres de primària a secundària, l’habilitació de centres concertats a públics i ara la reforma de la formació professional. El departament té pressa per fer reformes a curt termini i l’educació no es pot millorar amb mesures immediates. Com altres, aquesta reforma de la FP no ha estat acordada ni publicada amb temps suficient. El cas és que professorat, sindicats docents i sindicats d’estudiants veuen que aquesta resolució reduirà hores de classe, qualitat i quantitat en els continguts formatius, a part d’un clar augment de la burocràcia en les tasques del professorat. Tot plegat amb una possible pèrdua de llocs de treball entre doctes instructors. Per tots aquests motius el dimarts 28 de maig es va presentar a la mesa sectorial un manifest per tal de demanar l’aturada d’aquesta resolució, que perjudica greument la qualitat i la quantitat dels continguts formatius a impartir en els cicles professionals. En cas que continuï l’aplicació d’aquesta resolució, el nivell d’ensenyament i formació dels nostres futurs tècnics es veurà malauradament escapçat, un fet que atempta contra el valor professional i la competitivitat del país.
DAVID RABADÀ I VIVES
BARCELONA
N’estic fart!
Ja n’hi ha prou! El govern del PP va convidar els candidats independentistes a presentar-se a les eleccions que ells mateixos van convocar per al Parlament de Catalunya el 21 de desembre de 2017. Els diputats que vaig votar van ser suspesos per un jutge infaust. El 28 d’abril d’enguany vaig triar uns altres diputats per al Parlament espanyol que també han estat suspesos, en aquesta ocasió per la mesa del mateix Parlament, que inclou membres de partits que diuen estar pel “diàleg”. I ara voto uns candidats al Parlament europeu a qui ahir mateix se’ls nega l’accés en el moment de voler accedir-hi.
Què és això? Com se’n pot dir democràcia, d’un sistema que repetidament invalida en diferents àmbits els vots de diputats escollits quan no els agraden? Per què els deixen presentar-s’hi, doncs? Em sento frustrat. Per què els vots dels meus veïns són vàlids i els meus s’invaliden una vegada i una altra? Això és una ofensa greu a la dignitat humana, sobretot si es maquilla falsament amb el nom de “democràcia”. Només una aturada de país pot frenar aquesta reiteració d’abusos.
AGUSTÍ DELGADO CAVESTANY
BLANES
Mil·lennials
Es parla molt de la generació mil·lennial. Els joves se senten identificats -fins i tot atrets- amb el seu nou sobrenom. A la universitat, en associacions i fins i tot fundacions s’organitzen conferències i col·loquis per identificar què suposa ser d’aquesta generació i quines són les característiques per les quals el mil·lennial és tan especial. He de dir que la seva infància i la seva adolescència els les hem donades els més grans a través de la família, la societat i fins i tot l’escola i l’institut. Són una joventut que ha tingut de tot, que si demanava qualsevol caprici en pocs minuts el teia a les mans. No saben bé el que és la manca de mitjans, fins i tot econòmics. Ara bé, en el moment en què ja passen per la universitat, o pels cicles de formació, tot canvia. Pugen un gran graó que els fa ser més comprensius amb els altres, a causa de notar en la seva pròpia pell que per trobar una feina cal patir, moure’s, fer altres coses encara que no t’agradin. Si el mil·lennial es deixa portar pel desànim i la frustració no tirarà endavant, però si és conscient que en la seva generació la vida serà dura, posarà els mitjans i segurament trobarà solucions per viure millor.
CRISTINA CASALS MASSÓ
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
