Amb acords o sense
S’ha acabat el període electoral. Tenim sobre la taula el resultat de les eleccions municipals i, com era d’esperar, el temps de les majories absolutes s’ha acabat. Ha arribat l’hora dels pactes. Es plantegen combinacions de tota mena, s’obliden declaracions fetes durant la campanya, però, sobretot, es passen per alt les ideologies polítiques dels diferent partits.
Els acords arribaran en clau de “poder”, en clau d’“en contra de”, i s’oblida que, per molt que s’aïllin propostes sobiranistes i independentistes, la voluntat de la majoria de la població no té marxa enrere.
PILAR PORCEL I OMAR
SABADELL
Mort d’un treballador
Arran de la mort recent d’un repartidor de Glovo, que anava amb bicicleta i va ser atropellat per un camió de les escombraries a Barcelona, els treballadors de Glovo han sortit al carrer a protestar per les condicions de treball, alhora que feien un homenatge i una ofrena floral al seu company, mort als 22 anys.
He de dir que durant la setmana que vaig ser a Madrid em va sobtar veure una gran quantitat de repartidors d’aquesta empresa a totes hores. Vaig pensar que eren festes de Nadal i potser tenien més encàrrecs de l’habitual. Però em sembla que ofereixen un servei que a les grans ciutats, i Madrid és una gran ciutat, té molta feina.
Quan passen desgràcies com aquest atropellament se’n busquen les causes. I resulta que ara sabem que els mateixos treballadors de Glovo portaven un temps dient que això podia passar. Si és així, crec que qui porti la companyia ha d’escoltar tot el que calgui i ho ha de solucionar perquè no torni a produir-se una tragèdia més.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Sobre el Suprem
Segons el diccionari de la Real Academia Española, tot tribunal ha de “determinar si el comportament d’algú és contrari a la llei” (terme juzgar ), i aquesta activitat s’hauria de sustentar en la “facultat per la qual l’ésser humà pot distingir el bé del mal i el que és vertader del que és fals” (terme juicio ).
Segons l’article 472 del Codi Penal, “són reus del delicte de rebel·lió els que s’alcessin violentament i públicament [...]”, i segons l’article 544, “són reus de sedició els que [...] s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o qualsevol autoritat [...], el legítim exercici de les seves funcions [...]”.
En el judici contra els representants polítics catalans, la Fiscalia ha ratificat l’acusació de rebel·lió i l’Advocacia de l’Estat ha mantingut el delicte de sedició, ja que ni veure ni escoltar els testimonis de la defensa, ni visionar els vídeos, els ha fet dubtar. I aquesta certesa seva crec que reflecteix una minva en la seva facultat per distingir entre la veritat i la falsedat, ja que de cap manera van promoure violència ni aldarulls per un alçament o revolta.
AMADEO PALLISER CIFUENTES
BARCELONA
Els menors no acompanyats
El tema és complex. I hem de fugir de les solucions bonistes i de les populistes. Estic pensant en Rubí. Sobre el tema es poden dir moltes coses. Em centro en aquestes. La xifra augmenta perquè els que organitzen aquestes arribades massives i il·legals veuen que tenim capacitat d’acollida. Venen sense els seus pares, sense l’autoritat que posa límits i traça camins. I això fa que la integració sigui difícil, i que sigui difícil evitar algunes desviacions. S’ha d’evitar falsejar la realitat dient que els problemes els generen els immigrants, i explicar que la immigració és necessària. I finalment s’ha de dir que si aquests menors viuen entre nosaltres els hem de tractar com si fossin els nostres fills.
MARTÍN MARTÍNEZ
BARCELONA
