Manuel Valls
Manuel Valls va ser un màxim exponent de polítiques controvertides a França. Defensava l’expulsió dels gitanos com a única solució davant un col·lectiu lligat a la “mendicitat i la delinqüència”. El punt àlgid va arribar amb l’afer Leonarda, en què una menor kosovar va ser detinguda enmig d’una sortida escolar i expulsada de l’estat francès. Manuel Valls va defensar aferrissadament l’anomenada déchéance de nationalité, amb què els francesos amb doble nacionalitat perdrien la francesa en cas de ser condemnats per terrorisme. Aquesta mesura, en ple ascens de la islamofòbia, no es va poder aprovar perquè discriminava de manera flagrant els ciutadans binacionals davant els únicament francesos, que, per llei, no podrien ser apàtrides. Manuel Valls va exclamar ferventment que estava “lligat eternament” amb Israel a través del matrimoni amb la violinista Anne Gravoin i va afirmar, a l’estil Trump, que Jerusalem era la capital d’Israel. Manuel Valls va utilitzar fins a tres vegades l’article 49.3 de la Constitució francesa per evitar la votació a l’Assemblea Nacional de la Loi Travail, l’equivalent francès de la reforma laboral espanyola del PP, que no hauria superat el tràmit parlamentari arran de l’oposició de les esquerres i de l’ala progressista del mateix Partit Socialista. Manuel Valls, quan va perdre les primàries socialistes davant de Benoît Hamon, va trigar ben poc a donar suport al senyor Macron, exponent d’una nova onada neoliberal a Europa. Aquest, senyora Ada Colau, és Manuel Valls.
ESTEVE BESTARD MATAMOROS
BARCELONA
Acatar les lleis
Com que arran del procés català es tenen sovint discussions sobre si cal acatar totes les lleis i en totes les circumstàncies, o no, els proposo un exercici. Malgrat que Espanya és un país riquíssim en energies renovables, l’Estat continua apostant pels combustibles fòssils que no tenim i hem de pagar a preu d’or. Això, que no té cap racionalitat econòmica, només s’explica per la pressió que exerceixen les grans energètiques sobre els governs de tots els colors. El PP va fer una llei que exigia demanar permís a les elèctriques per posar una instal·lació fotovoltaica a casa, impedia compartir-la entre veïns, imposava tràmits de fins a un any per autoritzar-la, més càrrecs, peatges, multes, etc. El resultat és que a Espanya paguem l’energia més cara d’Europa i només tenim uns mil casos d’autoconsum, mentre que a Alemanya n’hi ha més d’un milió. ¿Cal acatar sempre totes les lleis? Si estan fetes per millorar la convivència, proporcionar progrés i prosperitat als ciutadans, sí. Però si estan fetes per corruptes que busquen el seu benefici, fins i tot contra els ciutadans i els drets humans, ja no n’estic tan segur. Per què durant la Transició vam canviar les lleis franquistes que també es consideraven sagrades i inamovibles? La nostra obligació i responsabilitat, com a ciutadans lliures en democràcia, és qüestionar l’estat i les lleis per evitar abusos del poder.
MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA
MANRESA
El monstre de Banyoles
Vaig anar a la mateixa classe que la Meritxell durant els cursos de 7è i 8è a l’Escola Baldiri Reixach de Banyoles. Jo, no ho negaré, era dels “mimats” de classe, treia bones notes, fins i tot idolatrava aquest professor. Era el professor que tot Banyoles sabia que era dur però amb qui la gent sortia molt ben “preparada”. Durant molts anys vaig pensar o em vaig obligar a pensar que la violència d’aquells anys era un fet normal, que la submissió incondicional a què ens sotmetien formava part d’una bona educació, fins que aquesta setmana vaig veure el Sense ficció de TV3. És com si una part de mi, que ja sabia la veritat, es despertés. Ens van robar dos anys de vida, no només a mi o la Meritxell, sinó també a moltes generacions de banyolins. Ara és massa tard, però vull donar les gràcies a la Meritxell i a totes les persones que pensen que no hauria d’haver passat mai.
ROGER LLOVERAS DILMÉ
BANYOLES
