Colau i el cordó sanitari
Catalunya viu una situació dramàtica. Es vulneren descaradament els drets civils de polítics elegits democràticament. Es menyspreen els pronunciaments de la justícia imparcial de països com Alemanya, Suïssa i la Gran Bretanya, o d’un equip especialitzat de l’ONU. La cúpula judicial espanyola està a punt de castigar amb llargues penes de presó aquests polítics, sentències no justificades ni amb les lleis de l’Estat. Hi ha polítics exiliats. S’obren causes noves i es fan pagar multes milionàries a molts ciutadans pel sol fet d’haver col·laborat en l’organització d’un referèndum, que per la llei vigent no és delicte. En aquesta situació especial, els partits i grups econòmics dominants volen aïllar l’independentisme català tractant-lo de criminal i formant un “cordó sanitari” per impedir que arribi a llocs de govern. En aquesta operació hi volen implicar, oferint-los aquests llocs de govern, polítics que fins ara han estat crítics amb l’ actuació repressiva, amb la qual cosa aquesta estratègia quedaria acceptada i avalada. Un cas escandalós és el de Barcelona, on els partits responsables de la repressió volen evitar que Ada Colau comparteixi l’alcaldia amb ERC, tot i que abans ella i el seu programa han estat desqualificats i ridiculitzats pel PP i Cs/Valls. Els partits demòcrates no haurien de caure en aquest parany. A nivell municipal, l’acord de comuns/Podem i independentistes és una bona opció progressista. A nivell de país és necessària la unitat i la mobilització de tots els demòcrates per defensar els drets civils, l’amnistia i un referèndum d’autodeterminació, una solució raonable, pacífica i democràtica, com al Quebec i Escòcia.
JAUME GARCIA RUIZ
MANRESA
Caducitat programada
¿És ètic que es fabriquin els objectes amb una data programada d’obsolescència? ¿El progrés i l’estudi tecnològic han de servir per enriquir les empreses fabricants? ¿No hauríem de ser les persones les que ens beneficiéssim dels nous coneixements i poguéssim gaudir d’aquesta tecnologia mirant pel bé comú? ¿Quan es començarà a penalitzar que les empreses fabriquin els objectes posant-los data de caducitat perquè comprem de seguida un altre producte? ¿Fins quan els deixarem com a societat que escurcin la vida de tot el que necessitem en la vida quotidiana per engreixar les seves butxaques i buidar les nostres?
El meu cotxe d’una marca coneguda, comprat de primera mà, té uns nou anys i la part mecànica comença a fallar. Els cotxes d’abans duraven vint anys. Ara no estan pensats perquè en durin tants. La caldera de casa va espatllar-se del tot i quan la van canviar em van preguntar quant de temps havia durat. Vaig dir que quinze anys. De seguida em van dir que la nova no duraria tant. Anem al revés.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Chicho Ibáñez Serrador
Chicho, quantes nits d’intriga i suspens fent-nos viure amb més tensió que por les teves Historias para no dormir... Recordo especialment El asfalto, que em va provocar autèntica angoixa per la meva claustrofòbia crònica. Eres un guionista de ploma fàcil, transgressora i intrigant. Amb el teu pare, Narciso Ibáñez Menta, vau inventar una nova manera de fer teatre a la televisió, tan innovadora com seductora, cuidada, autèntica, que t’enganxava a la cadira.
Avui deuen fer rotllana per acollir-te Doña Ruperta, Los Tacañones i tota una sèrie d’excel·lents professionals, des del bo de Kiko Ledgard fins a l’estimat Jordi Estadella. Ves a saber quin Un, dos, tres... responda otra vez et deuen haver organitzat.
T’hem d’agrair també que fossis el primer a atrevir-te amb la censura de la dictadura, utilitzant tots els camins de la ironia per fer-nos riure de tot allò que, en realitat, no ens hauria fet més que plorar. Mai es pot agrair prou tot el que ha fet a qui t’ha fet riure tant, amb tanta transparència i amb tanta honestedat.
XAVIER OROZCO DELCLÒS
CARDEDEU
