Desplastificar el país
Encara que sigui a un ritme lent, sembla que algunes empreses ja estan començant a prendre consciència ambiental i a eliminar o reduir en els seus productes els embolcalls plàstics o suports fets d’aquest material no biodegradable. A títol d’exemple, una cervesera catalana ha eliminat les perilloses anelles de plàstic que uneixen les llaunes d’un pack i les ha substituït per una alternativa biodegradable.
Però és tan greu el perjudici ambiental que es deriva d’aquest producte omnipresent -un producte que està destruint els nostres ecosistemes i, per extensió, la nostra salut- que considero pertinent que els ciutadans ens impliquem a fons en aquesta lluita en la nostra condició de consumidors. Només així s’accelerarà el procés de substitució o reducció d’aquests suports plàstics de supermercats i botigues.
Amb aquest objectiu, i amb esperit constructiu, m’he permès enviar cartes de suggeriment a algunes empreses perquè mirin d’evitar tant com puguin l’ús i sobretot l’abús d’aquest material i de substituir-lo per alternatives biodegradables. Crec sincerament que cada cop som més els que a l’hora de triar un producte, a part d’altres variables, ens fixem en l’empremta ambiental i rebutgem automàticament els més plastificats per motius de consciència, i això les empreses haurien de tenir-ho ben present. Per exemple, a l’hora de comprar llaunes de cervesa, comprarem la que té anelles biodegradables i rebutjarem l’alternativa plàstica. Convido, per tant, a reflexionar sobre aquest tema en particular i espero que amb aquesta carta pugui engrescar molts lectors a sumar-se a aquesta iniciativa consistent en optar per productes que no comportin un problema ambiental derivat del seu embolcall.
MARTÍ GASSIOT
BARCELONA
La fi del judici
Tot està vist per a sentència, però ara caldrà que s’imposi el seny jurídic. Durant les sessions amb què s’ha anat desenvolupant el judici del Procés, sembla que ha quedat demostrat que tot plegat no és més que una venjança política. Hem suportat un munt de setmanes d’interrogatoris i compareixences testimonials que han esgotat els imputats, en presó preventiva. En aquest sentit, el judici ha tingut una durada que em sembla excessiva. I, per fi, hem arribat a la recta final. Això sí, amb molts dubtes sobre com s’ha jutjat els nostres polítics.
I ara, davant l’evidència dels fets, tothom es manté expectant per veure quina és la resolució. I molt ens temem que seran molts anys de presó. Una sentència que seria incomprensible després de sentir les al·legacions fetes pels encausats.
JOAN JANOHER I SADURNI
VULPELLAC
Aula d’escriptura
Aquesta setmana l’Aula d’Escriptura de Girona acaba el curs, com sempre, amb una lectura de textos dels alumnes, a la vegada que es tornen a obrir les inscripcions per al curs vinent, que començarà al mes de setembre.
Molta gent coneix l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, perquè ja fa molts anys que es dedica a ensenyar a escriure. L’Aula d’Escriptura de Girona és més jove, però comença ara a tenir unes quantes promocions que, com les d’aquest curs que ara finalitza, s’han format aquí.
A Girona l’escola està situada al Centre Cultural La Mercè, un edifici del Barri Vell que històricament havia estat un convent, del qual conserva, no cal dir-ho, l’arquitectura. Hi conviu l’activitat d’escriptura creativa amb l’Escola Municipal d’Art, alhora que s’hi duen a terme sovint altres activitats culturals.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
