CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 07/07/2019

La increïble lleugeresa de Pedro Sánchez

Sánchez, sense fer gaire soroll, va veient caure els seus contrincants. El PP es debilita gràcies als seus tripijocs amb Vox -al votant pràctic i centrista del PP l’estratègia de Casado el disgusta, i el socialista pot absorbir aquest vot allunyat de l’extrema dreta-. Ciutadans s’autodestrueix a força de deixar escapar els seus membres moderats. I Podem ha caigut en desgràcia per les seves discussions internes. Sánchez és, ara, capaç d’absorbir vots d’arreu. Des d’aquesta perspectiva, en cas de no sortir escollit president al Congrés podria afrontar unes eleccions que potser li concediriren la majoria parlamentària. Des de la lleugeresa del seu silenci, Sánchez va teixint una estratègia, i sense perdre energia guanya seguidors que el veuen com l’opció menys dolenta.

ALEJANDRO DE GREGORIO-ROCASOLANO

BARCELONA

Urbanisme valent

La plaça Gaudí no té gespa, ni flors, ni arbres que facin ombra a la gent, només un llac d’aigua bruta. Hi falten fonts d’aigua, i bancs perquè els veïns i els turistes ens hi asseguem per descansar. Cap govern municipal no s’ha atrevit mai a aplicar un pla d’urbanisme valent i reordenar tota aquesta zona tan massificada. Els veïns necessitem una gran illa de vianants dels carrers de Sardenya, Marina i Lepant (des del carrer Mallorca fins a la Diagonal, on s’aturen els autocars). És urgent!

ROSA PERAIRE BUIL

BARCELONA

Josep Borrell i la diplomàcia

Acabem de saber que Josep Borrell serà l’alt representant de les institucions europees. El fan responsable de la diplomàcia europea quan aquí, al seu país, no va ser gens diplomàtic pel que fa a Catalunya.

Sembla una ironia més de la vida que algú que no ha estat gens diplomàtic amb una part important de la població d’on prové ara pugui, per la compravenda d’interessos entre països, esdevenir el responsable d’un càrrec diplomàtic tan alt a nivell europeu.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Quatre punts sobre el sistema educatiu

Fa uns dies dos docents jubilats parlaven de la FP i el nostre sistema educatiu. Van tocar els temes clàssics: l’adaptació del currículum, per reduir l’abandonament; la funcionalitat dels continguts, per motivar, i la formació tècnica, per resoldre els problemes ordinaris. Un d’ells va subratllar quatre punts que em van cridar l’atenció. Primer: tots tendim a simplificar la realitat, per comprendre-la. Tots busquem respostes. L’alumne també! I té una gran capacitat d’autoaprenentatge. Segon: tot està a internet. Hem d’aprendre, doncs, a navegar. Tercer: tot o gairebé tot ho faran les màquines. Així, l’alumne ha d’aprendre a utilitzar-les. I a fer el que elles no poden fer. Quart: l’alumne defuig la inactivitat, la quietud no li agrada. No necessita que li omplim el temps. Fins a cert punt, és millor que ho faci ell. Necessita, això sí, algunes pautes i alguns interrogants.

Dites així les coses, vaig pensar que cal afavorir la investigació. I l’ús de les noves tecnologies. I aprendre a programar. I repensar els deures. Vaig pensar això, a partir de les paraules dels avis.

MARTÍN MARTÍNEZ MARTÍNEZ

BARCELONA

Malbaratament d’aigua

Visc a l’Empordà i em poso les mans al cap quan veig la quantitat de metres cúbics d’aigua que es gasten per regar els camps de blat de moro. ¿Som conscients que d’aquí pocs anys, per culpa del canvi climàtic, els pous s’aniran assecant i no tindrem aigua ni per beure?

LOLA ARPA VILALLONGA

PERATALLADA

Més continguts de