CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 12/07/2019

Protegir el bé comú

Què es pot entendre per béns comuns? Es poden entendre com aquells valors, no només materials, amb els quals la ciutadania es pot sentir satisfeta. Habitatge, alimentació, serveis bàsics com aigua, electricitat i gas, ensenyament, sanitat, roba, feina, cultura i oci, l’ecologia amb respecte pel territori, les llibertats i drets a escollir els representants polítics i sindicals, poden ser considerats béns comuns.

En una societat que cada vegada és més individualista, no es pot entrar en una dinàmica perversa de l’estil “Jo primer i, per sobre de tot, el meu interès particular”.

És en les condicions de marginació d’amplis col·lectius, en la diferència cada vegada més gran entre els més rics i els més pobres, que acostumen a aparèixer els “salvadors de la pàtria”, els resultats dels quals tenim en tan ingrata memòria. La qualitat d’un país és directament proporcional a la qualitat dels seus ciutadans. Amb ciutadans de qualitat hi haurà paletes, advocats, metges, emprenedors de qualitat, fins i tot polítics, que siguin capaços d’aportar eficàcia per tenir una societat i un país millors.

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Vacances i educació

L’arribada de l’estiu és anhelada, ja que en la majoria dels casos implica unes vacances, un descans, un canvi d’activitat; encara que per als adults siguin en general dies comptats en què tenen més obligacions familiars. Més aviat són els nens i adolescents els que en gaudeixen. Però cal comptar amb un factor innegable que desplaça aquesta alegria i altera l’humor: la calor. A això s’hi afegeix que en moltes famílies, amb els pares separats, als fills “els toca” anar d’una casa a una altra: sigui mare, pare o tutor. Encara que pugui acceptar-ho com a imposat per la llei, no deixen de ser una font de tensions, comparacions i fins i tot desavinences segons el que ofereixi una part o l’altra. Aquesta infància i joventut ha de ser observada per afavorir, no els interessos dels grans, sinó els dels que s’inicien en la maduresa. D’això en dependrà molt la seva personalitat i caràcter futurs.

CRISTINA CASALS MASSÓ

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Manca de direcció

Aquests dies les notícies descoratgen. L’espanyolisme ataca amb virulència a través dels jutges mentre assistim desconcertats a un seguit de pactes que ens resulten incomprensibles. Es fa evident la manca de direcció en el conjunt de l’independentisme. Vam tenir la necessària direcció amb el govern legítim de l’1-O, i si no la tenim ara és perquè hi ha hagut partits (o sectors de partits) que no han respectat la continuïtat d’aquella direcció. Això és perillós i ens ha portat al desori actual. Ha sigut des del principi l’objectiu del govern espanyol: escapçar el govern legítim català per trencar la continuïtat amb l’1-O, venjar-se a través de la judicatura i fer-nos caure en el desànim. Ens deixarem portar pel seu joc? Només ho aconseguiran si acceptem la deslegitimació que pretenen.

AGUSTÍ DELGADO CAVESTANY

BLANES

Lluís Duch

Conversa amb Lluís Duch. Religió, comunicació i política. En aquest llibre d’Ignasi Moreta se’ns parla de Lluís Duch, singular monjo de Montserrat. La seva obra és molt extensa i abasta àmbits temàtics i disciplinaris molt diferents, com ara la religió, la política, la família, la ciutat, la vida quotidiana o la comunicació.

Sobre la crisi del catolicisme -com afirma el mateix Duch- s’han escrit milers de pàgines i, de fet, continuem fent-nos les mateixes preguntes, perquè continuem sent éssers religiosos, amb tot el que aquesta realitat comporta. El que ha canviat -i en aquest punt hi coincideixo plenament- són unes institucions religioses que ja no tenen la mateixa incidència entre nosaltres.

ANNA MARIA MUNTADA BATLLE

GRANOLLERS

Més continguts de