‘¡Ay, Carmena!’
Enmig d’actuacions deplorables dels polítics catalans, de no negociacions per formar govern a Espanya, de la desbandada a Ciutadans, dels espionatges de Borrell, etc., ens ve la venerable exalcaldessa de Madrid i deixa anar sense despentinar-se que Vox és en bona part culpa nostra (és allò de “t’han violat perquè ensenyaves massa cuixa, nena”), que l’1-O va ser il·legal i perjudicial per a Catalunya i per a Espanya, que vam vulnerar un munt de lleis i unes quantes perles més.
Després de mesos blasmant els jutges, fiscals i advocats de l’Estat per com han portat la judicialització del Procés, la veritat és que sentint aquesta venerable senyora, paradigma de la progressia i l’esquerranisme, a mi almenys em queda la impressió que en cas que els nostres presos polítics i exiliats haguessin anat a parar a les seves mans (havia estat jutge), no els hauria anat pas gaire diferent.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
Recordeu-los
El rellotge, implacable i indiferent a la nostra infinita pena, ens recorda que ja han passat dues setmanes. Els primers quinze dies sense el Josep i la Conxita, sense els pares.
Al nostre voltant, tot sembla girar com sempre. Els despertadors sonen, els cotxes roden, la gent va a treballar, riu, menja, viatja, va a la platja i té fills. Mentrestant, nosaltres ens ho mirem atònits, encara sense poder assimilar el que ha passat.
Els pitjors dies de les nostres vides han estat plens d’emocions, de torrents de llàgrimes, però també d’afecte i de companyia. L’onada de missatges de suport i de condol que han arribat de totes bandes ens ha engolit i ens ha arrossegat fins a la platja d’aquesta illa deserta on som ara, com nàufrags.
És l’hora de donar-vos gràcies. Per pensar en ells i per acomiadar-los amb tanta estima. Per ajudar-nos a veure els fruits de tot el que han sembrat. Ens hem vist superats pels innumerables missatges de condol. I això només és mèrit d’ells, de tota la gent que coneixien, de tot l’amor que deixen.
Gràcies al Basté per l’emotiu davantal de fa uns dies, al Bassas pel sentit article de l’ARA, a la gent de Betevé, de RAC1 i de La Vanguardia, als escoltes, als extreballadors de Banca Catalana, als dels Lluïsos de Gràcia, als del teatre, al grup de matrimonis, al pare Àlvar, als de catequesi, als Costa, als Romero i als veïns de Castellterçol. Gràcies!
Recordeu-los. Nosaltres ho farem, malgrat el dolor de la seva pèrdua i absència. No deixem de pensar en ells, sisplau, parlem-ne, tinguem-los presents.
BIEL CADILLA FALCÓ
BARCELONA
A la Costa Brava
Dies enrere vaig anar tot caminant pel passeig de ronda fins a cala s’Alguer. Recordava un conjunt de casetes de pescadors en un entorn idíl·lic entre pins i roques vora el mar, fins ara un espai protegit, o així ho creia. Quina sorpresa en veure dos blocs d’apartaments, més aviat dues enormes capses de sabates blanques que no tenien res a veure amb aquell entorn idíl·lic de pinedes que recordava.
“48 pisos excepcionals d’obra nova al cor de la Costa Brava. Preus des de 350.000 €”. “Un edèn al teu abast”. Així s’anunciaven fa poc en una plana sencera d’un diari del país.
Com a ciutadà que estima la seva terra sento indignació i vergonya que aquesta destrucció sistemàtica es dugui a terme, precisament, amb el suport del govern de la Generalitat i dels consistoris. Quina ironia! Un cop més s’ha permès que l’especulació i l’afany de diners de molt pocs facin desaparèixer per sempre un dels entorns paradisíacs que quedaven a la nostra Costa Brava, que és de tots!
LOLA ARPA VILALLONGA
PERATALLADA
