CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 27/07/2019

Cartes a la Directora 27/07/2019

3 min

Reny de Brussel·les

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els mitjans informatius ens diuen que la Comissió Europea a Brussel·les ha pres la decisió de dur l’estat espanyol al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per l’incompliment dels límits de contaminació de l’aire i no fer prou per abaixar-los. Ho han comprovat en llocs com Madrid, Barcelona i la zona Vallès-Baix Llobregat.

Un sistema de vida sostenible a tots els nivells faria que la contaminació estigués més controlada. Un forma de moure’ns més ecològica seria bàsica. Mentre moltes poblacions basen una part de la seva economia en el negoci del turisme i aquest es mou mitjançant transports que contaminen tant, poc s’hi pot fer.

Ens fixem en els transports per via terrestre a l’hora de mirar el grau de contaminació, però no tenim prou en compte o passem alegrement per alt el transport marítim amb els grans creuers, així com la gran quantitat de vols diaris.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Homenatge a la pagesia

Els tòpics presenten la gent del món rural com a persones curtes de coneixements, de poca habilitat en relacions personals, que estan lluny de la realitat urbanita i com a molt saben conrear alguns cultius, tractar el bestiar, seguir el calendari de la lluna, del temps per si plou o hi ha sequera.

Hi ha polítics que, parlant de la gent de l’interior -lluny de les grans ciutats-, els anomenen despectivament i en diuen la tractoria. Massa gent encara no ha entès que els pagesos són els jardiners del país, que el paisatge rural de camps i muntanyes es manté gràcies a desenes de generacions i al seu esforç, suor, llàgrimes i, a vegades, sang. Milers d’hectàrees llaurades, centenars de quilòmetres de murs de pedra seca amb terrasses conreades a les faldes de turons i muntanyes, canals i séquies que escampen l’aigua pel territori.

No idealitzem el camp: no és l’Arcàdia feliç de poetes i pintors del Renaixement. Però els camperols estimen la terra i tenen un mèrit afegit, perquè són els que mantenen viva la nostra parla. Moltes gràcies, pagesos i pageses, mai no us ho agrairem prou!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Saber què va passar

El 17 d’agost del 2017, al centre de Barcelona es va produir un atemptat terrorista reivindicat per Estat Islàmic en què hi va haver 15 morts i més de 100 ferits. Això va ser poc més d’un mes abans de la celebració del referèndum d’autodeterminació a Catalunya. La votació era pacífica però el govern espanyol va enviar la policia a apallissar votants i els nostres representants polítics van ser posats a la presó o es van exiliar. Aquell atemptat està envoltat d’informació estranya. A part que el govern espanyol havia mantingut la policia catalana apartada del sistema policial internacional sobre terrorisme islàmic, el més inquietant és la informació no verificada que el cervell de la cèl·lula terrorista era confident dels serveis secrets espanyols. Per això els partits catalans van demanar una comissió d’investigació al Parlament, que va ser vetada pels principals partits espanyols. Fa pocs dies el diari espanyol Público va revelar una investigació en la qual confirma que el cervell de l’atemptat de Barcelona havia treballat amb els serveis secrets espanyols fins al dia de l’atemptat, i que coneixien tots els plans i moviments de la banda perquè tenien intervinguts els seus telèfons. Els polítics catalans exigeixen explicacions i que s’assumeixin responsabilitats, però tots els partits espanyols excepte Podem ignoren el tema; i els mitjans de comunicació espanyols, excepte Público, guarden un silenci sepulcral. Els ciutadans -i m’imagino que, més que ningú, els familiars de les víctimes- volem saber què va passar.

LOLA SALMERÓN

BARCELONA

stats