CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 25/08/2019

Ajudar

Ajudar a salvar vides, diria que és el que fan aquestes admirables persones que pugen a un vaixell i intenten rescatar de la mort els immigrants que estan fugint de casa seva, perquè allà no tenen esperança ni futur. Per a mi, és admirable tot el que fan. Salvar vides. I sembla increïble que una vegada feta la seva feina, amb el vaixell ple de persones vives -salvades de la mort!- resulti que necessiten molts dies per poder arribar a port i deixar les persones que han tret de les urpes de la Mediterrània a un lloc segur.

Més tard, una vegada aconseguit l’objectiu d’arribar a port, t’assabentes que lluny de felicitar els mariners per la immensa tasca que han fet, resulta que els hi precinten l’embarcació... És increïble el que hem arribat a llegir aquests dies a la premsa. I el pitjor és que la història no acaba aquí. El govern espanyol en funcions es planteja multar-los i un partit d’ultradreta els vol portar als tribunals. Incomprensible.

ALBERT ALTÉS SEGURA

VIC

Som el que donem

Hi ha vida -mai millor dit- més enllà del Procés? Rotundament, sí. Catalunya bat rècords de trasplantaments d’òrgans. No és una dada irrellevant, perquè reflecteix la bona salut de què gaudeix en general la nostra solidaritat, encara que, per descomptat, és susceptible de significativa millora. En qualsevol cas, queda palesa l’excel·lència de molts professionals sanitaris catalans, malgrat un sistema que sovint els coarta. Caldria, també, fer un reconeixement públic als donants -vius o difunts- i als seus familiars: tots ells prefereixen el compartir al competir. I pel que fa a la resta de ciutadans, necessitem referents quotidians i propers com aquests on emmirallar-nos, allunyats de la parafernàlia glamurosa i sobredimensionada que envolta l’elit esportiva i artística. Perquè la donació és un acte de fraternitat humil però grandiós alhora, que dignifica la naturalesa humana i permet albirar, malgrat tots els ets i uts, un futur on l’important no sigui dirimir si l’ampolla és mig buida o mig plena, sinó intentar omplir-la. I és així com farem viable l’esperançador aforisme de Confuci: “No tots els homes poden ser il·lustres però tots poden arribar a ser bons”.

ÒSCAR PUJOL ESCANERO

BADALONA

Eleccions

Iván Redondo, assessor del president espanyol en funcions, va fer possible que Xavier García Albiol arribés a alcalde de Badalona amb el lema “Netegem Badalona”. Ara, assessorant Pedro Sánchez, sembla que Redondo s’ha proposat netejar l’esquerra. Tal com està actuant el PSOE, fa la sensació que el seu objectiu és separar-se tan com sigui possible de qualsevol similitud amb Unides Podem, tornar a guanyar unes eleccions i obviar el que moltes persones d’aquest país van votar a les últimes. Repeteixen fins a la sacietat que a Podem demanen l’impossible, que només volen càrrecs... Creen un relat. I així, el que ha estat bo per a València, les Balears, Aragó o La Rioja, on governen en coalició amb aquells partits que han aconseguit els vots de la gent que no volia un govern del trifachito, no ho és per al govern d’Espanya.

Sánchez vol tornar a fer eleccions, com si a Madrid, Andalusia o Múrcia no manin els que manen. Com si el país no necessités polítiques de progrés per pal·liar les desigualtats que ha provocat la crisi, polítiques per contrarestar els discursos de l’extrema dreta, polítiques per prendre la iniciativa en el món de la innovació, de la sanitat, de l’educació, per garantir pensions dignes, relacions laborals justes, polítiques d’ocupació no precàries, salaris que permetin a tothom arribar a final de mes, el dret a l’habitatge que diu la Constitució, i un llarg etcètera. Sembla que a Pedro Sánchez, assessorat per Redondo, tot això no el preocupi.

ENRIC ROLDÁN BERMEJO

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Més continguts de