CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 31/08/2019

Leopoldo Pomés

El fotògraf Leopoldo Pomés ens acaba de deixar. Recordo la seva exposició a la Pedrera de Barcelona l’any 2015. Una completa retrospectiva que per ordre cronològic i temàtic exposava tots els vessants de la seva carrera professional. Va rebre el Premi Nacional de fotografia l’any 2018, un reconeixement que s’unia al que feia anys ja tenia del públic. Un públic que va captivar amb el seu segell personal a l’hora de fer fotografies i tractar la imatge dins del món publicitari. No fa gaire va publicar unes memòries titulades No era pecat. Vivències d’una mirada, que se sumen als seus llibres sobre fotografia o, fins i tot, de gastronomia -com Teoria i pràctica del pa amb tomàquet -, que era una de les altres passions que tenia.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Aquest no és el país de les grans contribucions

Els meus amics unionistes (perquè a diferència del que asseguren els mitjans estatals, a Catalunya no hi ha cap ruptura) m’han enviat un vídeo d’un senyor que es dedica a recordar les contribucions espanyoles a la humanitat. S’hi anomena Cervantes, Calderón de la Barca, Lope de Vega i Fernando de Rojas; després, Velázquez i Goya; més endavant, Bartolomé de las Casas, pioner en drets humans, i Francisco de Vitòria, pioner en dret internacional; i així continua amb altres.

L’orador afirma que aquest és un país meravellós, cosa que comparteixo, perquè també em sento molt orgullós de tots aquests prohoms de la cultura i la civilització occidentals, però la seva conclusió és que no tenim motius per queixar-nos, i en això discrepo.

El ponent oblida que l’Espanya que va donar tots aquests gegants no té res a veure amb l’actual, ja que aquesta prové d’un cop d’estat que va assassinar García Lorca, va exiliar Machado i Picasso, va violar els drets humans i es va saltar el dret internacional.

L’actual Espanya va ser dissenyada per un colpista i els seus còmplices, que, per mantenir-se en el poder després de la mort del dictador, van perpetrar una transició amb una Constitució a mida sota amenaça d’un nou cop d’estat i més dictadura.

Ens van fer creure que era una democràcia, però només va ser la manera de perpetuar el règim il·legítim, perquè el dictador no tenia legitimitat per instaurar el seu règim en vida, com deia l’ONU, i molt menys per imposar-nos el que li va donar la gana després de mort.

Tampoc el príncep Juan Carlos tenia legitimitat per ser rei, perquè la legitimitat era del seu pare. No hi ha dubte que, fins que recuperem el nostre país de les mans d’aquests usurpadors, tot aquell que estimi Espanya té motius per queixar-se.

MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA

MANRESA

Partits polítics i empatia

Cada cop més tinc la impressió que el govern en funcions està oferint un mínim absolut d’humanitat. Durant els últims quatre mesos Pedro Sánchez ha estat ocupat, suposadament, en la formació d’un nou govern, però amb total menyspreu cap a l’electorat i cap a pràcticament tota la resta de partits. A banda d’això, hem vist també el tractament que des del seu govern -en funcions- s’ha donat a l’emergència de l’ Open Arms : una demostració vergonyosa. Els i les principals ministres de Sánchez -entre els quals Ábalos, Borrell, Calvo, Celaá, Delgado, Montero i Robles- han actuat i parlat amb una manca total d’empatia sobre els migrants del Mediterrani i sobre la investidura. Al meu entendre, el PSOE ha perdut el rumb, i s’ha convertit en un partit totalment deshumanitzat.

HENRY ETTINGHAUSEN

LA PERA

Més continguts de