Renda bàsica universal
El futur és avui. És urgent trobar solucions als problemes que ens estan esclatant a la cara ara mateix, no podem continuar ignorant-los. A començament del segle XXI Namíbia era l’estat amb la distribució de riquesa més desigual del món. L’any 2008 es va posar en marxa la renda bàsica experimental com a projecte pilot. L’ocupació va augmentar en un 25%, els salaris van pujar un 19% i els ingressos derivats de l’autoocupació es van quadruplicar. Aquest exemple, des el meu punt de vista, desmenteix la premissa que sovint es fa servir per dir que una renda bàsica incita a la inacció. És tot el contrari: la gent treu el millor de si mateixa. És una qüestió de confiança en els altres i tenir el convenciment que faran les coses igual de bé que nosaltres. El repte seria millorar-se a un mateix, i construir una societat justa i feliç
La renda bàsica podria acabar amb la pobresa, actuant com a dic de contenció del malestar social i el creixement dels populismes. També podria ser la solució a la immigració, perquè el que no es pot fer és tancar les fronteres sense cap més alternativa i desentendre’ns-en. Necessitem polítics amb la categoria suficient per entendre aquesta tesi i posar-la a la pràctica. Fa poc vaig llegir que estimar és fer realitat el somni de l’altre.
MONTSERRAT AVENDAÑO ORDÓÑEZ
MATARÓ
Indignat
Estic indignat per la foto de l’estàtua de Cruyff, inaugurada fa una setmana, amb la llegenda “Salid y disfrutad”. A partir d’ara, cada any centenars de milers de persones es faran al seu costat una foto, on s’ignorarà, una vegada més, la llengua oficial de Catalunya. És veritat que aquesta frase la deia en castellà, perquè ell, lamentablement, no va fer servir mai en públic el català, malgrat tants i tants anys de viure i treballar a Catalunya. Però almenys el club no hauria d’oblidar la seva obligació de ser conscient del país on viu. Ni que fos per almoina, ¿no hi podria haver a sota, una altra frase en català? En fi, estic indignat i avergonyit de tant de mesellisme.
JOSEP VARELA I SERRA
LLEIDA
Homes de Cromanyó
Tinc 41 anys, soc enginyera i treballo en una consultoria des de fa set anys. Abans vaig treballar cinc anys en una altra empresa del mateix sector. Crec que amb aquestes credencials queda més que demostrat que tinc una certa experiència laboral i que, com a mínim, he de saber alguna cosa de la meva feina. Doncs, bé, estic farta que en reunions de feina o a visites amb clients, homes, sovint més grans que jo, però no sempre, m’expliquin com he de fer les coses. Són d’aquests que creuen que saben de tot i que poden parlar de tot i, esclar, si són davant una dona, doncs encara s’hi donen més. No crec que siguin conscients del ridícul que fan. Arribo a sentir vergonya aliena, però el pitjor és que en el moment en què em passen aquestes coses no sé com reaccionar. I després, quan ho penso, se m’acudeixen mil maneres de respondre’ls, però ja és massa tard.
Com a societat parlem cada cop més de la nova onada feminista, que sembla que ha de capgirar-ho tot, i de com cada cop més homes són conscients i treballen per revertir les desigualtats que patim les dones. Al meu cercle d’amics, almenys, això es nota. Però a la feina sembla que em trobi en una realitat paral·lela i estic cansada de tractar amb homes de Cromanyó.
NÚRIA SERRA
BARCELONA
Inseguretat a Barcelona
Fa mesos que sento la cantarella que Barcelona és una ciutat cada cop més insegura i aquest més d’agost la premissa ha pres més força. Jo visc al barri de Poble Sec on hi ha hagut certs problemes últimament, i la veritat és que aquesta sensació d’inseguretat no l’he sentida. L’altre dia ho comentava a unes veïnes i elles em deien el mateix. Pot ser que estiguem forçant una mica el relat?
MARTA LLULL
BARCELONA
