CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 05/09/2019

Estimat Joan Antoni

Sr. Solans, com t’anomenaven els funcionaris de la Direcció General d’Urbanisme en senyal de respecte i deferència als teus coneixements i a la teva ètica i manera d’actuar. No voldria acomiadar-me de tu sense expressar públicament una enorme gratitud per les teves accions, el teu sacrifici i les teves ensenyances. La més important i destacable de totes va ser la de defensar l’interès general per damunt d’interessos espuris o partidistes. Un concepte que, malauradament, ha deixat de tenir sentit en l’actualitat per a molts. Va ser una època excepcional que tots recordem amb nostàlgia.

JOSEP ANTÓN PÉREZ I FERRÁNDIZ

SANT CUGAT

Toros, encara?

Aquest estiu, en passar per davant de l’antiga plaça de toros de la Monumental de Barcelona, uns turistes em van preguntar què era aquell edifici. Els vaig explicar que havia estat una plaça de braus fins feia uns anys i que ara a Catalunya ja no s’hi feien espectacles taurins. Arran de l’accident amb ferits del cap de setmana passat al correbou de Vidreres, he pensat que, malgrat la tradició d’uns quants anys, a localitats com Torroella de Montgrí els correbous es van acabar eliminant. Té sentit en ple segle XXI divertir-se a costa del patiment dels animals? Les tradicions s’adapten a cada època i crec que tenir cura dels animals deixa poc marge a la continuïtat dels correbous com una manera de divertir-se en una societat civilitzada.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Aliments

Vaig treballar 22 anys com a veterinari a l’Agència de Salut Pública. Concretament, en diversos escorxadors. No es poden ni imaginar la dificultat que tenim els professionals per fer entendre als empresaris i ramaders que si un animal està malalt no pot passar a la cadena alimentària. Per a molts d’ells és una pèrdua econòmica, però per a nosaltres és la lluita per evitar les intoxicacions alimentàries que actualment patim. També hi ha altres veterinaris i farmacèutics que controlen les manipulacions posteriors que es fan fora dels escorxadors. La tasca no és gens agradable perquè sovint ens veuen amb mals ulls. Però reconec que cada vegada més molts empresaris agraeixen la nostra feina. Malgrat tot, és impossible evitar totalment els perills. Cal que tothom hi posi la seva part d’atenció.

ALBERT ALTÉS SEGURA

VIC

El miracle de Seurí

D’un pintor de Nova York, un arquebisbe copríncep, un ajuntament d’esquerres, quatre consellers de Cultura i un poble de pagesos de muntanya, durant els anys de crisi econòmica n’ha sorgit el miracle de Seurí. El miracle que una església mil·lenària ressusciti plena de color i de vida, amb un missatge explícit per a quan creus que s’acaba el camí (a les parets hi diu que a Seurí els bells camins es multipliquen allà on creieu que acaba la carretera) i una gran crida perquè ens sentim part de la creació (la conversió ecològica també està escrita a les parets). Avui que el guirigall climàtic ja és aquí i que l’estiu ha batut tots els rècords de calor, ara que es fa evident que ens hem allunyat de la natura. Potser el pintor Moix té raó, dels éssers insignificants que pinta (mosquits, flors), de la petita església de Seurí, de Paulus (petit home representat en una capella), en surten camins més alts. A l’alta muntanya pallaresa hi trobareu un tresor que il·lumina els nostres temps. Aquest estiu centenars de persones l’han viscut seguint les visites guiades.

JORDI SUNYER

SANT CUGAT

Més continguts de