CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 06/09/2019

Viacrucis burocràtic

Com a ciutadana d’un país de la UE en procés per obtenir el certificat de residència a Espanya, tinc certes preguntes que poden ser rellevants per a altres persones: per què és tan complicat aconseguir per internet la cita prèvia presencial a Barcelona ciutat per obtenir aquest certificat? En el meu cas vaig necessitar vuit setmanes. Com és possible que, si pagues 100 euros a una empresa, puguis aconseguir la cita immediatament?

Per què tota la informació necessària a la pàgina oficial del govern espanyol està només en espanyol? Fins i tot amb l’ajuda de la meva parella catalana, no vam aconseguir trobar informació com quants diners cal tenir al banc o quin tipus d’assegurança privada es necessita en cas de no tenir contracte de treball.

Tot aquest procés és tan complicat que s’ajusta als tòpics que es diuen d’Espanya a l’estranger: gran ineficiència del sistema burocràtic que promou la corrupció. És urgent millorar aquest procés totalment deficient.

GABI SZABO

BARCELONA

La reforma horària i el professorat

Des de fa uns anys, els promotors de la reforma horària divulguen els avantatges de racionalitzar la jornada laboral. Hi estic molt a favor, sempre que hi hagi alternatives culturals a tancar-se a casa o a voltar pels carrers buits.

Ara bé, com a professora de secundària estic francament preocupada, perquè sembla que el nostre sector hagi de pagar els plats trencats: treballar una hora i mitja més i pagar dinar, però pel mateix sou. Tampoc no seria bo per als alumnes: acabar més tard significa perdre temps de descans, joc o estudi. El menjador és una opció pràctica per als pares i les famílies amb menys recursos que s’ha de mantenir, perquè a més genera llocs de feina. Això sempre que no sigui una sala de carmanyoles. A diferència d’altres sectors, els professors no podem acollir-nos al teletreball. Per tant, insto els promotors de la reforma horària a respectar la nostra feina i la nostra vida personal perquè puguem educar les generacions futures motivats i amb energia.

MARIA ANTÒNIA FONT FERNÁNDEZ

BARCELONA

L’odissea de la T-10

Soc usuària d’autobús i, de fet, per Barcelona és l’únic mitjà de transport públic que faig servir -habitualment em moc amb bicicleta-. Així, si plou o per algun motiu aquell dia no puc agafar la bici, agafo l’autobús al matí per anar a treballar i, quan surto a la tarda, faig el mateix viatge per arribar fins a casa. El problema que em trobo sempre és el mateix. Quan se m’acaba la T-10 -no compro bitllets mensuals ni trimestrals perquè no em surt a compte-, he de desplaçar-me fins a una parada de metro (a menys de deu minuts de casa no n’hi ha cap) per comprar-ne una de nova. Em sembla indignant que dins l’autobús mateix només es pugui comprar un bitllet senzill... Ens fan perdre diners, a la ciutadania.

MARIA LÓPEZ

BARCELONA

Animals

Estic d’acord amb la idea que els animals han d’estar ben tractats. Fer-ho és una mostra d’humanitat. Ara bé, he criat conills i quan els deixava marxar tornaven corrents a casa seva, o sigui, a la seva gàbia plena de menjar i aigua. Així mateix, he tingut canaris, i quan els obria la porta de la gàbia... sortien i tornaven al cap de poca estona. Siguem més realistes i acceptem el joc de la vida.

ALBERT ALTÉS SEGURA

VIC

Més continguts de