Mama, vull ser un nen
El dia que la meva filla de 7 anys em va dir aquesta frase, em vaig quedar molt parada. Cert, li agradava portar pantalons, jugar a futbol, fer funcionar un cotxe teledirigit... Però aquesta afirmació no me l’esperava. Em tocava esbrinar què li passava pel cap. “Per què?”, li vaig preguntar. I la resposta va ser ràpida i directa: “Doncs perquè els nens són valents, corren més i poden jugar a futbol sempre que volen”. És a dir, la meva filla no té dubtes sobre la seva sexualitat, però amb 7 anys ja té una percepció molt clara dels estereotips de gènere. Quan el curs passat un nen li va preguntar per què jugava a futbol si ella era una nena i la meva filla li va contestar que les nenes poden fer de tot, em vaig inflar d’orgull. Semblava que tot el que li anàvem transmetent des de casa estava donant els seus fruits. Perquè a casa tots correm, cuinem, netegem, conduïm, anem amb bicicleta, anem a comprar...
Però treballar la igualtat de gènere des de casa no és suficient. Cal l’ajuda de la caixera del súper, que no li regali de manera automàtica un àlbum de la nina de Santoro mentre que al nen de davant li dona el de la Lliga. La de la venedora de la botiga de regals, que entengui que les guardioles no tenen sexe, ja decidirem nosaltres si la volem blava o rosa. I la dels pares del company de classe que s’estranya que jugui a bàsquet en comptes de fer ballet. De mica en mica, entre tots, potser aconseguirem que la meva filla ja no vulgui ser un nen.
GEMMA MUÑOZ MAS
LLINARS DEL VALLÈS
La veritat és immortal
No, senyors de l’àguila, no. Els votants de l’1-O no eren kale borroka ; ni la seva sang era una barreja de quètxup i mercromina; ni els seus sangtraïts els va provocar un cop d’aire; ni les porres dels aporellistas eren globus inflats; ni les urnes i les paperetes eren armes de destrucció massiva; ni la resistència pacífica era com els tancs de Tejero; ni els polítics presos (o viceversa) són la suma de Hitler, Mussolini, Stalin i Pol Pot; ni els manifestants dels Onzes de Setembre són revolucionaris jacobins aïllats amb senyeres/guillotines; ni Els segadors és el Mein Kampf ; ni els Mossos són la Securitate; ni TV3 és el No-Do sobiranista a tot color; ni els mestres catalans cremen exemplars d’El Quixot ni prohibeixen expressar-se en espanyol als seus alumnes; ni els ambaixadors catalans a l’estranger són almogàvers; ni a Catalunya s’ha instaurat un decret de Nova Planta antiespanyol, ni es perpetra un apartheid identitari contra els dissidents.
Ja n’hi ha prou, de manipular la realitat! Afortunadament, però, i tal com sàviament va asseverar Santa Teresa de Jesús, “La veritat pateix, però no pereix”.
ÒSCAR PUJOL ESCANERO
BADALONA
Fe en la humanitat
La gent va al gimnàs, però puja dos pisos amb ascensor... i també els baixa amb ascensor. La gent va al gimnàs, però per no caminar compra a internet. La gent troba a faltar llavors una mica d’exercici addicional, i combat el seu sedentarisme i vagància amb llargues caminades sense sentit..., ja que el que havien d’anar a comprar ja ho ha portat Amazon. Els carrers cada vegada estan més buits i més tristos, les botigues tanquen per ruïna final..., seguim comprant per internet. Falta feina, compra per internet.
Comprem taronges de la Xina i exportem les de València. Vam viatjar a Papua..., però mai vam pujar el Pedraforca. Desitgem el que no tenim..., oblidem el que tenim. Anem a classe de swing, rock and roll o bachata..., però ja gairebé ningú balla sardanes, jota o xotís. Compra, consumeix, viatja... El més exclusiu, el més rar, el més lluny..., amb la vana esperança de tapar la teva miserable vida. No t’adones que ja no té cap propòsit més que la frivolitat de proporcionar-te plaer a tu mateix. Vivim en una orgia d’onanisme i nihilisme imparable. Segueix perdent estúpidament el teu temps mirant fotos del que compren i consumeixen els altres, i d’on viatgen... Els teus ídols de fang i algoritmes. Segueix fent-te fotos a tu mateix i penjant-les a la bugada de les vanitats.
TONI BAO
BARCELONA
