Eleccions
El 10 de novembre tornarà a haver-hi eleccions amb l’excusa que no s’ha pogut arribar a cap pacte per governar: ens tornaran a demanar el vot, tot i saber que el més probable és que els resultats siguin semblants als anteriors. El 10-N tindrem una sensació de déjà-vu i les coses hauran de canviar molt durant la campanya perquè votem diferent del que ja vam votar no fa gaire. Però abans no arribi la data, tornarem a viure el dia de la marmota sentint les promeses refregides de sempre.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Sánchez i la Constitució
Pedro Sánchez, en la que ha estat l’última sessió de les Corts espanyoles, ha dit que, en el cas català, podria aplicar qualsevol article de la Constitució. Com que ja començo a ser malpensat, m’ha vingut la por: article 8.1 “Les Forces Armades [...] tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional”. Ara, que potser Sánchez només es referia al 155, aquell article que tants rèdits ha donat a alguns. Altres articles constitucionals com la llibertat d’expressió o el dret a l’habitatge deuen estar escrits amb tinta invisible, perquè sembla que hi ha partits que no els veuen. Alguns fa temps que frisem per més reformes a la Constitució 78; no la vam votar per joves i comencem a ser grans.
JOSEP MANEL FONDEVILA TOLO
TREMP
Art i política
En temps de la dictadura de Primo de Rivera, Josep Maria Milà i Camp va dur a terme, entre els anys 1925 i 1930, una important remodelació arquitectònica i decorativa de l’antic Palau de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu d’aquestes obres milionàries, dirigides per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, va ser tenir llest l’edifici per a la celebració de l’Exposició Internacional del 1929. Amb aquest motiu, la font del Pati dels Tarongers va ser coronada amb el Sant Jordi obra de Frederic Galcerà Alabart, i va construir-se el popular pont neogòtic que uneix el Palau amb la Casa dels Canonges. Evidentment, les pintures de Torres García que decoraven el Saló de Sant Jordi van ser substituïdes per les “políticament correctes” d’aquells dies, les quals van ser mestrívolament executades per excel·lents pintors. Ara el president de la Generalitat Quim Torra ha creat a cuitacorrents una comissió per proposar “el Saló de Sant Jordi del segle XXI d’acord amb tot el que està vivint el país els darrers anys”. La notícia és calcada a la que va proposar Pasqual Maragall en ser investit president de la Generalitat. La pregunta del milió és: ¿Hi ha algú capaç de decorar-lo com Déu mana? Una visita al Macba -temple de l’art oficial del qual les arts figuratives pròpies de la cultura europea en són excloses- ens alliçonarà del perquè de tot plegat. Art i política són de mal maridar.
JORDI PAUSAS
PARÍS
Bisbe Morgades
L’excel·lent pel·lícula L’enigma Verdaguer, passada recentment per TV3, ens dona una visió no gaire amable del bisbe Morgades. Potser seria convenient, doncs, recordar que aquest bisbe va impulsar la restauració del monestir de Ripoll i que el gener del 1900 va publicar una pastoral en defensa d’ensenyar en català el catecisme. En aquesta pastoral s’hi deia exactament: “Ya que con una paciencia apenas concebible sufrimos hace tanto tiempo el yugo de ser administrados, enseñados y juzgados en castellano, lo que nos perjudica gravemente, seamos exigentes al menos en ser instruidos en catalán en lo que mira al Cielo...” No és difícil imaginar que la pastoral en si i la frase reproduïda van aixecar una gran polseguera política. L’any 1902 el comte de Romanones, ministre liberal, va publicar un decret prohibint als mestres ensenyar la doctrina catòlica en català, amb amenaça d’expulsió de la professió. Són fets que val la pena recordar.
JOSEP VARELA I SERRA
LLEIDA
