CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 20/09/2019

Riquesa personal

El diumenge 15 de setembre vaig llegir a l’ARA un article interessant d’Alícia Sans sobre els pensaments de l’economista francès Piketty. En els seus escrits denuncia la desigualtat econòmica que crea el sistema capitalista: diu que ja és hora de canviar el sistema i el dret a la propietat privada, que no fan res més que justificar les desigualtats. Entre les propostes que fa hi ha la de substituir la propietat privada per la propietat social temporal, que faria que circulés.

Casualment, m’ha arribat a les mans un llibre, Pantxatantra, del savi hindú Vixnuxarmà (del segle III-IV d.C.), que alliçona els seus deixebles sobre la manera de governar, i les seves paraules em recorden les de l’economista francès. Referint-se a la riquesa personal, diu que no és bo que es guardi per a un mateix: “La manera de funcionar del món consisteix a aconseguir la riquesa que no s’ha aconseguit, protegir la que s’ha aconseguit, fer-la créixer, i el benefici que se’n pugui derivar, oferir-lo als savis”. Al meu entendre, aquests savis haurien de ser escollits pel poble. Com diu Vixnuxarmà, si som generosos i obrim un canal de sortida al llac de la riquesa acumulada, evitarem que aquesta riquesa es perdi.

MARIA TERESA CORNET PLANELLS

BARCELONA

Els antecedents del Brexit

Estic convençut que el Brexit és conseqüència, en part, de la deriva de la Unió Europea dels últims anys. És cert que d’ençà de l´època de Margaret Thatcher el Regne Unit sempre ha buscat privilegis a Europa, amb la fórmula de no aportar el que li tocava ( opting out ). A més, el país mai ha cregut de debò en una UE com a superestructura econòmica i política, amb política exterior i de defensa pròpia i comuna. I encara menys ha cregut en el concepte d’una Europa federal dels pobles. Ara bé, la situació actual també s’ha vist afavorida perquè en els últims 10 anys s’ha produït un autèntic estancament dins la UE. I, a més, en conceptes com la subsidiarietat, la democràcia plena, la qüestió social, la política laboral i la transparència s’ha produït una autèntica regressió.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

Vehicles contaminants

L’ Àrea Metropolitana de Barcelona vol incentivar que els ciutadans ens desfem dels nostres cotxes antics lliurant-nos una targeta de transport anomenada T-Verda, que hauria de permetre al titular viatjar durant 3 anys per les 6 zones de la corona metropolitana. Pot ser un incentiu interessant. Aquesta targeta es pot cedir una única vegada a un fill menor de 18 anys. Però per què només a un fill menor de 18 anys, si els menors no tenen carnet de conduir?

¿No podria també cedir-se a un fill major d’edat, estudiant universitari, sense ingressos, titular de carnet de conduir, i que consti com a conductor assegurat del vehicle antic que es porti a desballestar?

Tinc un cotxe Seat Toledo, matrícula NY, que és susceptible de ser desballestat per massa vell i contaminant. L’utilitza el meu fill de 20 anys per anar amb altres companys a la universitat, de Barcelona a Terrassa. Ara veig, però, que tot i no tenir ingressos significatius, no forma part del concepte fiscal unitat familiar perquè és major d’edat. Aquest és el concepte que ha agafat l’AMB per decidir a qui es pot cedir l’ús de la targeta de transport triennal.

Per tant, el meu fill, que és qui realment fa ús del vehicle, no es pot beneficiar d’aquest reclam.

L’AMB m’ha respost que no ho fan, entre altres motius, perquè no tenen mesures de control ni seguretat jurídica. Quina llàstima!

ROSA MARIA TORRA REVENTÓS

BARCELONA

Més continguts de