CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 28/09/2019

Escoltar els científics

Tenim tot el dret d’opinar, pensar, exclamar-nos i fer el que calgui davant d’un món on cada vegada és més important ocupar-se de la naturalesa i la seva problemàtica. El viatge que va fer per mar fins als Estat Units Greta Thunberg és molt lloable, com també altres manifestacions que es fan arreu del món. Res a dir. Però ens caldria posar-nos en mans dels científics, que són els verdaders tècnics que ens poden solucionar tots aquests problemes. Per això investiguen! Els polítics només faran el que els reporti un benefici immediat. No podem esperar cap solució d’uns presidents i caps d’estat com per exemple els actuals dirigents nord-americans, xinesos, russos o coreans. Ans al contrari, pel que anem comprovant. De la resta, moltes paraules i cap fet. Per això crec que els científics són la força real per canviar aquest món. Ells són els únics que poden dirigir i canviar el problema climàtic. Cal respectar unes persones que saben el que diuen. Es passen moltes hores estudiant les solucions possibles i reals. Ja és hora d’escoltar-los. Diria que estem oblidant què vol dir investigar i arribar a conclusions adequades per a unes futures solucions.

ALBERT ALTÉS SEGURA

VIC

La capsa de Pandora

Desenterrar Franco és com ressuscitar-lo. Obrir la capsa de Pandora.

Empresonar set CDRs per indicis de terrorisme és reobrir una ferida tancada. És obrir la capsa de Pandora.

Enviar milers de policies per prevenir possibles tumults el Primer d’Octubre i tan a prop de la sentència és ocupar Catalunya: obrir la capsa de Pandora. Ei! Catalunya és una societat pacífica. Però és altament temerari obrir la capsa de Pandora.

I tan fàcil que seria entendre’ns si deixéssiu de pensar en els vots, si us instal·léssiu al segle XXI i enterréssiu (per sempre) l’obsoleta o afrancesada idea de l’Espanya uniformada.

JOAN MARTORELL I BARBERÀ

MATADEPERA

Sobre les víctimes d’abusos sexuals infantils

Per als supervivents d’abusos sexuals infantils (ASI), la mort és present en molts moments de les seves vides. Hi ha una força brutal de supervivència en tots els éssers humans que han de lluitar per sobreviure, però paral·lelament hi ha una lluita interna diària -i no sense sofriment- per trobar les forces que calen per seguir endavant amb la seva vida, amb la possibilitat sempre present d’abandonar la lluita definitivament. Aquesta ambivalència és la que patim els adults víctimes d’ASI i aquesta lluita ambivalent entre viure o morir serà més ferotge com més dura hagi estat la situació viscuda en soledat.

El suport que s’ha rebut de la família és un altre factor clau en l’evolució posterior de la víctima. És molt diferent haver tingut el suport dels éssers més pròxims o d’alguna persona de confiança que haver-se sentit desemparat, en soledat, tots els anys d’abusos, dolor i patiment.

Els casos més complexos poden portar a un inherent desig de mort, un “jo vull morir” gravat a foc a la profunditat de l’inconscient. La meva experiència és haver sentit aquest desig des que era petita. Es tracta d’una dura batalla que crec -i espero equivocar-me- que hauré de lliurar la resta d’anys de la meva vida.

La vida no és fàcil per a ningú, però un col·lectiu que la té especialment difícil és el de les víctimes d’abusos sexuals a la infantesa o adolescència.

Som un col·lectiu ampli i global, que es troba totalment desemparat davant un sistema sanitari i social deficient per a les seves necessitats.

Comencem per canviar-ho, encara que sigui per humanitat.

AURORA MARTÍN TARANCÓN

CASTELLDEFELS

Més continguts de