CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 29/09/2019

Les emocions de la política

En un món global, hi ha escriptors llunyans que ajuden a entendre el nostre present. Acabo de llegir La monarquia de la por (Martha Nussbaum, 2018). Aquesta reconeguda filòsofa novaiorquesa és una especialista -entre altres coses- en l’anàlisi de les emocions. Mostra que la por és un sentiment primari, i que encara que no ens en puguem alliberar del tot, sí que li podem treure toxicitat.

Ara bé, descobreix com tres emocions humanes més, que poden experimentar-se independentment de la por en les nostres vides, s’hi poden barrejar, i esdevenen d’aquesta manera molt més tòxiques: són la ira, el fàstic i l’enveja.

M’ha il·luminat molt, ja que, en un món ple de perills -climàtics, antidemocràtics, d’explotació de les persones, etc.-, alguns líders juguen a fer por: saben que, amb les seves narracions imaginàries i apocalíptiques, faran que aquestes emocions siguin letals.

Això són els populismes de tota mena: d’Amèrica, d’Europa o d’aquí. Aquesta pensadora, sempre lúcida, prega que no es jugui amb la por, que no ens facin por i que no en tinguem, de por.

XAVIER SERRA BESALÚ

GIRONA

Abisme ciclista

Últimament veiem com les grans metròpolis fan proclames sobre el seu compromís amb el medi ambient -vivim un moment d’emergència climàtica-. I Barcelona no podia ser diferent. Però encara és lluny de ser una ciutat sostenible i això ho veiem clar, per exemple, amb l’ús de la bicicleta. M’explico. Després d’un semestre estudiant a Amsterdam vaig poder comprovar com aquella ciutat reverencia les bicis, que tenen prioritat per sobre de tot: carrils bici a la majoria dels carrers, i molt espai per aparcar-les. Tornar a Barcelona va ser com pujar de nivell en un videojoc. Allà podia anar en bici sense sortir del carril, i sentir-me com Moisès obrint les aigües. Al tornar, em vaig trobar amb carrils limitats, que m’obliguen a llançar-me a la jungla que és la Ciutat Comtal. A més a més, mai falten els improperis de la gent mentre tractes de fer-te un lloc en el caos de la ciutat i col·labores amb un transport més sostenible. Evidentment, pretendre que Barcelona sigui com la capital mundial de les bicicletes és pecar d’utòpic, però potser hauria de plantejar-se un canvi de mentalitat, no?

CARLOS ZARAGOZA

BARCELONA

Thomas Cook

Dilluns ens vam assabentar que el turoperador britànic Thomas Cook havia fet fallida i des del govern del Regne Unit començaven a repatriar els turistes afectats. L’endemà, dimarts, es comencen a saber més coses sobre com la caiguda del gegant turístic ha afectat els clients que són al nostre país, així com també quants treballadors quedaran sense feina i, per acabar, amb dades de la mateixa empresa, com tres alts càrrecs s’han embutxacat quasi 40 milions d’euros en els últims dotze anys. Tornem a trobar sous milionaris en empreses que fan fallida. No és estrany que la població estigui indignada amb els sous d’aquests directius i la manca de cap mena de correctius, amb la insistència en un model que tan sols sembla afavorir els de sempre.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Educació sexual

Si hi hagués una bona educació sexual i el sexe fos tractat com una cosa més natural i no com un tema tabú, segurament hi hauria menys embarassos no desitjats. És evident que la formació acadèmica és important, però la formació personal i social encara més, perquè el desconeixement pot ser molt perillós, i per això, cal crear consciència i formar els més joves.

LAURA PASCUAL

BARCELONA

Més continguts de