CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 03/10/2019

Feminisme i ‘fast fashion’

L’auge del feminisme en els últims anys és una realitat innegable. Ser feminista és la nova moda. Per això, és fàcil veure persones que llueixen samarretes i tota mena d’indumentària amb motius i frases que reivindiquen el moviment. Ara bé, d’on provenen aquestes peces de roba? Moltes de botigues de fast fashion. I al darrere d’aquestes botigues hi ha de tot menys feminisme. Només és un clam comercial, buit. Les treballadores d’aquestes empreses cobren majoritàriament salaris insuficients, tenen horaris impossibles, condicions precàries, dificultats per accedir a càrrecs directius... ¿Fins a quin punt és coherent lluir samarretes amb aquests motius si són peces de roba creades senzillament amb una finalitat lucrativa i sense un rerefons real? El feminisme no hauria de deixar cap persona enrere, és per a totes. Així que, sisplau, abans de comprar samarretes amb lemes feministes per expressar els valors individuals, penseu en què hi ha al darrere.

ALBA MAAOUI ALLEPUZ

CORBERA DE LLOBREGAT

La sentència

En Jordi Cuixart ha dit que acceptarà i complirà tota la sentència que li dicti el TS. És la seva resposta política a la condemna, que creu que serà de molts anys. Amb tot el respecte, no puc estar d’acord amb la seva posició. Si una condemna és injusta, no pot ser mai acceptada i s’ha de combatre sempre i democràticament fins on sigui. Però és que, com el mateix Cuixart ha dit, la sentència hauria de ser absolutòria. A veure, què va passar aquell dia? L’única cosa és que dos cotxes de la policia van quedar fets malbé quan alguns periodistes van enfilar-s’hi per obtenir fotos millors. Per cert, la policia els va abandonar deixant les armes a dintre, cosa que va ser imperdonable, il·legal i perillosa. La manifestació pacífica i espontània convocada per la xarxa quan es va saber que hi havia una actuació judicial va poder ser controlada molt eficaçment tant per Cuixart com per Sànchez, que es van presentar allà i van negociar amb la policia i els Mossos tots els aspectes necessaris per facilitar la feina dels funcionaris. No hi ha res més. Per tant, la sentència justa només pot ser absolutòria.

DIONÍS BEL LÓPEZ

BARCELONA

Un món gris

Ahir, aniversari del naixement de Gandhi, vam celebrar a l’escola on treballo el Dia Internacional de la No-Violència. Els meus alumnes van aprendre qui era el líder del moviment de la independència de l’Índia i vam reflexionar sobre com s’imaginaven que seria el món quan fossin grans. Cadascun d’ells va fer un dibuix que vam guardar en una capsa i que no obrirem fins d’aquí cinc anys. Llavors ells ja faran sisè i podran treballar amb les idees que van tenir anys enrere. Tot i que els vaig prometre que no miraria què havien fet, tan bon punt van sortir de classe, vaig obrir la capsa. I el que hi vaig trobar em va entristir. La majoria havien dibuixat un món gris ple de guerres, sense animals ni vegetació. Que els nens i nenes del nostre entorn vegin amb aquest pessimisme el futur que els espera ens hauria de preocupar molt. És per això que he decidit no aparcar cinc anys la discussió i encarar la realitat. He entès que el que jo veia com a futur els meus alumnes ho viuen com a present. I que fer alguna cosa d’aquí cinc anys per a ells ja serà massa tard. Així que avui mateix hem començat a aprendre què caldrà que canviem perquè el món torni a ser de coloraines.

MARIA LÓPEZ

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Patinets matriculats

Ahir vaig llegir a l’ARA, amb satisfacció, que l’Ajuntament ha començat a fer passos perquè els patinets elèctrics hagin de circular amb matrícula i estar assegurats. Crec que és un encert perquè són vehicles que circulen a una gran velocitat i ja s’han donat casos d’accidents.

EVA MARIA SERRA

BARCELONA

Més continguts de