CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 08/10/2019

Lesbos, l’illa dels contrastos

Hem llegit mil notícies sobre la quantitat de gent que es llança al mar en una barca per poder arribar fins a Lesbos. Hem llegit mil notícies sobre el que passa al camp de refugiats de Mória: l’infern. Lesbos posa sobre la taula l’egoisme d’Europa. Lesbos és la humiliació a les persones que pateixen. Lesbos és el clar exemple de tot el que estem permetent a casa nostra. Lesbos parla per totes les injustícies i per tot el dolor que hi ha al món. És l’illa de la vergonya de l’ésser humà. Però, fins que no es trepitja Lesbos, no podem arribar a imaginar la quantitat de gent especial que hi ha. Gent de tot el món. Aquí no hi ha refugiats ni voluntaris. Hi ha persones carregades de somriures, d’art sense límits, d’energia potent per transmetre als altres, de coneixements, de paraules boniques, d’experiències, de vivències i de respecte. Lesbos és el món. Vergonya i orgull.

CLARA TEIXIDÓ ORRIOLS

MANRESA

Els nois i les noies van junts al lavabo

Primer dia del meu últim curs a la universitat. Entro al campus i, entre totes les reformes que veig (endolls nous, espais de treball col·laboratiu...), me’n trobo una que em crida l’atenció: lavabos inclusius. A partir d’ara, tots els lavabos de la universitat estan oberts a qualsevol persona, independentment de la seva identitat sexual o de gènere.

Després d’entrar a estrenar-los, per primera vegada amb companyes meves, m’adono de com d’estranya se’m fa una cosa tan natural. Curiosament, la reforma que per a mi té més transcendència és la menys elaborada: un canvi de cartell. Un cartell que ja no et diu a quin lavabo anar segons la roba que portes o els genitals que tens. Un cartell que ja no coarta identitats que no encaixen a la norma. Un cartell que aboleix un sistema en què els homes i les dones han d’anar per separat. Canviar un tros de paper és més que això: és canviar segles de sexisme i prejudicis.

Ara, com que tothom va als mateixos lavabos, hi ha molta més cua, però crec que, per un món més just i igualitari, l’espera valdrà la pena.

CARLOS ZARAGOZA

BARCELONA

Vols ‘low cost’ i canvi climàtic

Que petit que s’ha fet el món! Amb els preus dels vols low cost, ¿qui no es pot permetre un viatget al mes? Surt més econòmic volar a París que anar al poble del costat a visitar un amic en autobús. La cobdícia de l’home i la seva indiferència són els culpables, entre d’altres, de la gran quantitat d’emissions contaminants provocades pel constant trànsit d’avions que inciten a creuar el món a preus irrisoris.

El canvi climàtic ja és aquí, fa temps que anava avisant. I ara venen les presses i els penediments. Tot són discursos per aturar-lo “ja!”, però, i tant de bo m’equivoqui, em temo que farem tard.

LOLA ARPA VILALLONGA

PERATALLADA

Gràcies als professors

Tothom ha tingut un professor que li ha amargat l’existència i li ha fet venir ganes de deixar d’estudiar. Però, per sort, tothom ha tingut també un professor que li ha encomanat la seva passió per una assignatura, que li ha fet aprendre i que li ha alegrat els dies com a estudiant.

Fins i tot hi ha mestres que passen a ser més que això. Que ens ajuden a créixer com a persones i influeixen en les decisions que prendrem en un futur.

Avui només volia donar les gràcies a aquells docents que ho han fet i a aquells que encara ho fan avui dia. Moltes gràcies per millorar el sistema educatiu, per l’entusiasme que hi poseu i per fer sentir útils els vostres alumnes.

MARIONA VIDAL PONS

PRADES

Més continguts de