Transport públic i mobilitat reduïda
L’altre dia una amiga amb mobilitat reduïda em parlava de la dificultat d’anar amb cadira de rodes per Barcelona i els seus voltants. En especial al transport públic. El metro de Barcelona és un clar exemple d’intent d’adaptació però amb detalls que no acaben d’encaixar amb les necessitats d’aquestes persones.
Està molt bé que hi hagi ascensors adaptats i rampes a les andanes. Tot i això, entre la rampa i la porta del vagó hi queda un espai on la roda pot encaixar-se o, fins i tot, per on s’hi pot caure. No totes les andanes estan adaptades ni totes disposen d’ascensor.
D’altra banda, i ja fixant-nos en el nostre civisme, també caldria revisar el comportament de certes persones a l’hora de deixar lliure un espai que està habilitat per a les cadires de rodes, i no només per a les bicicletes i els patinets. Estaria molt bé que tots i totes ens poséssim en la pell d’aquestes persones, per a qui la mobilitat és més complicada, i que ens adonéssim de tot el que entre tots podem millorar per fer-los la vida més fàcil.
LAURA FONT
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Octubre Rosa
Octubre Rosa és una iniciativa que s’ha posat en marxa aquest mes d’octubre amb l’objectiu de donar visibilitat al càncer més diagnosticat en dones: el càncer de mama. Està prenent molta importància a les xarxes socials, on, amb el hashtag #OctubreRosa, ja són milers les dones que comparteixen les seves experiències i nombroses les associacions que se sumen a la causa.
Aquesta mobilització destaca que, per prevenir el càncer, és imprescindible conèixer el nostre cos. I és que actualment el càncer de mama es detecta molt aviat, en gran part gràcies al fet que les dones estem perdent la por a explorar-nos i a conèixer el nostre cos, els nostres pits.
Crec fermament que iniciatives com aquesta són imprescindibles i ens aporten eines de prevenció, suport i valentia. I gràcies a causes com aquesta penso que les xarxes socials i els mitjans de comunicació són eines meravelloses de difusió, que són útils per crear comunitat i lluitar. Aprofitem-les. De totes i per a totes.
GEMMA PALLÀS PUJADAS
BARCELONA
El planeta ens necessita
Desglaç dels pols. Augment del nivell del mar. Inundacions abundants. Boscos destruïts al pas dels incendis. Canvis en els ecosistemes. Desaparició d’espècies animals. El planeta ens parla i no l’escoltem. Som incapaços de cuidar i ajudar allò que ens ho ha donat tot. No tindríem res si no fos per aquest petit oasi enmig de l’Univers. Passarem a la història com la primera espècie que desapareix perquè se suïcida voluntàriament. Convertirem l’etiqueta de “l’espècie més avançada” en “l’espècie més estúpida”. Canviem la ignorància que tant ens caracteritza per un comportament que realment ens faci estar orgullosos del que som. Escoltem, reaccionem, actuem.
ROGER FLOREZ GARCIA
XERTA
Flexiterianisme
Aquesta setmana que ve farà un any que vaig decidir començar una transició cap al vegetarianisme. No va ser fàcil, ja que consumia molta carn i no veia la manera de deixar-la completament de banda. A més, trobava tots els aliments vegetarians i vegans completament insípids. Quan vaig provar la quinoa per primera vegada vaig pensar que no tenia gust de res. “Menjar per a gallines”, me’n reia. Però a poc a poc vas provant diferents maneres de cuinar aquests aliments i vas trobant-los el gust. He de reconèixer que encara no he deixat de banda completament la carn, però he reduït molt el consum de productes animals. És un canvi necessari.
ÒSCAR FRANCO I MORRÓ
BARCELONA
