CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 14/10/2019

Senyor candidat, la sanitat primer

Quan s’entra en l’etapa de la vellesa hi ha moltes probabilitats que, en qualsevol moment, de manera inesperada i sense temps per reflexionar-hi, puguis començar la setmana entrant per la porta d’urgències i l’acabis convertit en inquilí d’un hospital. La condició de pacient reclama tot un procés d’adaptació que, com indica la paraula, requereix grans dosis de paciència: àpats insípids, nits en vetlla, veïns sorollosos, punxades, anàlisis, cables i, sobretot, incertesa i molta por. Tot aquest clamorós panorama, que ningú no està realment preparat per afrontar, té un costat càlid, esperançador i preciós: les persones. Les que t’atenen; les que et consolen; les que t’animen; les que et controlen; les que sempre hi són. Auxiliars, infermeres, metgesses, especialistes. En femení, perquè elles són majoria. És una sensació inigualable trobar-te persones que es dediquen a tenir cura de tu. Elles s’ho mereixen tot. En primer lloc, reconeixement i consideració. Després, recursos, pressupost i mitjans. Seria injust fer una llista de noms, perquè me’n deixaria algun. Només en cito un en representació d’un gran equip: la doctora Pilar Lianes, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Mataró. Posar-me a les seves mans ha estat una de les grans experiències de la meva vida. I en l’última estació del meu llarg viatge voldria aprofitar per reivindicar totes les professionals de la sanitat. Felicitar el grup humà dels hospitals i especialment la gran família de l’Hospital de Mataró. I donar sincerament les gràcies.

Senyor candidat, posi la sanitat i els seus professionals entre les seves prioritats. Tindrà el meu vot, segur.

JOSEP CASTANYER

MATARÓ

¿Hi ha igualtat entre homes i dones?

Moltes vegades sentim a dir que la igualtat entre homes i dones està a tocar. És més, hi ha molta gent que creu que ja no hi ha diferències entre els dos sexes. A tota aquesta gent m’agradaria fer-los veure el més evident: la igualtat encara no existeix, i ho podem veure davant dels nostres nassos. De les 10 persones més riques del món, endevineu quantes són dones? Cap. I de les 20 més riques? Només 3, i curiosament ho són per herència del seu marit o pare. I no cal mirar per internet per adonar-se d’aquestes dades esgarrifadores. Si engegueu la TV us n’adonareu: quantes líders de partits polítics hi ha a Espanya? I a Catalunya? Està clar que no hi ha equitat a les esferes de poder, i ho hauríem de tenir en compte a l’hora d’entendre la manera de funcionar del món.

MARTA MIQUEL

BARCELONA

Feixisme per a tota la família

Permetre que un programa familiar en horari d’emissió infantil sigui altaveu de polítics homòfobs, masclistes i xenòfobs és un intent de blanquejar el feixisme. És normalitzar que la misogínia i l’homofòbia es puguin debatre, com si fossin opinions respectables. Quan entendrem que al món de l’entreteniment no tot s’hi val i que no podem donar veu a qui ens considera ciutadanes de segona?

MARTA LÓPEZ SÁNCHEZ

BADALONA

Més desnonaments

Continuen havent-hi desnonaments. Dimecres en vam tenir un exemple, amb les imatges de famílies amb nens i gent gran al seu carrer. I, com gairebé sempre, l’expulsió es deu al reclam d’uns amos que acostumen a ser impersonals -empreses multinacionals o bancs-, que prescindeixen del tot dels aspectes humanitaris que caldria tenir presents en un desnonament. La falta d’ètica que hi ha al voltant del desnonament de qualsevol persona, sigui adult o infant, que visqui de forma precària, és evident. Però aquesta societat sembla que en alguns jutjats s’ha oblidat de l’ètica, d’atendre a qui més falta li fa, de cuidar dels altres, de mirar per tots i, sobretot, de vetllar per qui més desemparat està.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ