CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 14/10/2019

Senyor candidat, la sanitat primer

Quan s’entra en l’etapa de la vellesa hi ha moltes probabilitats que, en qualsevol moment, de manera inesperada i sense temps per reflexionar-hi, puguis començar la setmana entrant per la porta d’urgències i l’acabis convertit en inquilí d’un hospital. La condició de pacient reclama tot un procés d’adaptació que, com indica la paraula, requereix grans dosis de paciència: àpats insípids, nits en vetlla, veïns sorollosos, punxades, anàlisis, cables i, sobretot, incertesa i molta por. Tot aquest clamorós panorama, que ningú no està realment preparat per afrontar, té un costat càlid, esperançador i preciós: les persones. Les que t’atenen; les que et consolen; les que t’animen; les que et controlen; les que sempre hi són. Auxiliars, infermeres, metgesses, especialistes. En femení, perquè elles són majoria. És una sensació inigualable trobar-te persones que es dediquen a tenir cura de tu. Elles s’ho mereixen tot. En primer lloc, reconeixement i consideració. Després, recursos, pressupost i mitjans. Seria injust fer una llista de noms, perquè me’n deixaria algun. Només en cito un en representació d’un gran equip: la doctora Pilar Lianes, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Mataró. Posar-me a les seves mans ha estat una de les grans experiències de la meva vida. I en l’última estació del meu llarg viatge voldria aprofitar per reivindicar totes les professionals de la sanitat. Felicitar el grup humà dels hospitals i especialment la gran família de l’Hospital de Mataró. I donar sincerament les gràcies.

Senyor candidat, posi la sanitat i els seus professionals entre les seves prioritats. Tindrà el meu vot, segur.

JOSEP CASTANYER

MATARÓ

¿Hi ha igualtat entre homes i dones?

Moltes vegades sentim a dir que la igualtat entre homes i dones està a tocar. És més, hi ha molta gent que creu que ja no hi ha diferències entre els dos sexes. A tota aquesta gent m’agradaria fer-los veure el més evident: la igualtat encara no existeix, i ho podem veure davant dels nostres nassos. De les 10 persones més riques del món, endevineu quantes són dones? Cap. I de les 20 més riques? Només 3, i curiosament ho són per herència del seu marit o pare. I no cal mirar per internet per adonar-se d’aquestes dades esgarrifadores. Si engegueu la TV us n’adonareu: quantes líders de partits polítics hi ha a Espanya? I a Catalunya? Està clar que no hi ha equitat a les esferes de poder, i ho hauríem de tenir en compte a l’hora d’entendre la manera de funcionar del món.

MARTA MIQUEL

BARCELONA

Feixisme per a tota la família

Permetre que un programa familiar en horari d’emissió infantil sigui altaveu de polítics homòfobs, masclistes i xenòfobs és un intent de blanquejar el feixisme. És normalitzar que la misogínia i l’homofòbia es puguin debatre, com si fossin opinions respectables. Quan entendrem que al món de l’entreteniment no tot s’hi val i que no podem donar veu a qui ens considera ciutadanes de segona?

MARTA LÓPEZ SÁNCHEZ

BADALONA

Més desnonaments

Continuen havent-hi desnonaments. Dimecres en vam tenir un exemple, amb les imatges de famílies amb nens i gent gran al seu carrer. I, com gairebé sempre, l’expulsió es deu al reclam d’uns amos que acostumen a ser impersonals -empreses multinacionals o bancs-, que prescindeixen del tot dels aspectes humanitaris que caldria tenir presents en un desnonament. La falta d’ètica que hi ha al voltant del desnonament de qualsevol persona, sigui adult o infant, que visqui de forma precària, és evident. Però aquesta societat sembla que en alguns jutjats s’ha oblidat de l’ètica, d’atendre a qui més falta li fa, de cuidar dels altres, de mirar per tots i, sobretot, de vetllar per qui més desemparat està.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Més continguts de