CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 24/10/2019

On són els polítics?

14 d’octubre, un dia que quedarà marcat per a molts. Des d’aquell dilluns molta gent ha sortit al carrer a fer sentir la seva veu. ¿Però els polítics han sabut estar a l’altura?

Els ciutadans estem cansats d’esperar que els polítics pactin entre ells prioritzant la seva cadira i no la voluntat d’un poble. Podem parlar més fort però no més clar. Què més hem de fer per tal que es posin a treballar junts per avançar en polítiques reals?

LAURA CASTELL ALMUNI

ULLDECONA

In-Justícia?

Justícia. Una paraula que tothom sap què vol dir però que ningú sap explicar. És un mot que cadascú interpreta al seu gust i de la forma que més li convé o, almenys, és el que es demostra en aquest país. És molt fàcil buscar la definició al diccionari, però quan es compara el que es diu amb el que passa en l’actualitat un s’adona que hi ha dues possibilitats. O bé el diccionari està equivocat, o bé el sistema judicial, que en teoria fa justícia en nom nostre, està en una decadència absoluta.

La societat actual està vivint amb els ulls tapats i està dirigida per unes mans anònimes igual que unes marionetes. Formem part d’una contínua paradoxa caracteritzada per la injustícia de la justícia. Una ironia que, pel que sembla, no té intenció de desaparèixer.

ROGER FLOREZ GARCIA

XERTA

I a nosaltres, qui ens ha adoctrinat?

Hem nascut a les escorrialles del franquisme, vivint de ple la transició política i la implantació de l’ensenyament en català. Hem crescut en famílies catalanes, tradicionals, catòliques i apolítiques, on els pares ens parlaven de respecte i pluralitat, on el diàleg, la comprensió i la reflexió sempre van ser eines de formació més efectives que l’autoritarisme i el càstig, on vam aprendre a compartir projectes i il·lusions, que podíem aconseguir plegats.

Ara, als nostres cinquanta anys, ¡sortim al carrer clamant llibertat i justícia! I a nosaltres, qui ens ha adoctrinat? Ni les escoles catalanes, ni TV3. A molts de nosaltres ens han fet sortir al carrer els valors que els nostres pares ens van transmetre: la veritat i la justícia, el respecte i la pluralitat, dir prou a la mentida, a la injustícia, a l’autoritarisme, a la repressió i el càstig, i a la privació de la llibertat de pensament i d’expressió.

Uns valors que ens han fet sortir al carrer i ens han tornat indepes per la defensa de la democràcia, dels drets fonamentals i de la dignitat humana.

Mª TERESA PRAT

BANYOLES

Una estratègia errònia

Deien: “Ara ens escoltaran!”, per tota la gent que surt al carrer en protesta per la sentència des que es va publicar. Error: Sánchez va venir a Barcelona i se’n va anar sense reunir-se amb Torra. Per tant, no només no l’ha escoltat, sinó que no l’ha volgut ni veure. Aquesta no trobada deliberada significa la no voluntat de trobar un apropament en el conflicte que s’està vivint amb Catalunya. Un conflicte que si realment Pedro Sánchez entengués com a seu també tindria interès en solucionar. Com a mínim es fixaria en el fet que ciutadans de diversos llocs d’Espanya comencen a sortir al carrer clamant contra la repressió a Catalunya.

La situació és tan greu i pot arribar a complicar-se tant que empitjorarà si de nou es fa enrere, com en les negociacions amb Unides Podem, reduint-ho tot a la rifa d’unes eleccions que tot sembla indicar que cada cop se li presenten més a la baixa.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Més continguts de